dimarts, 11 de març de 2008

DONES QUE TREBALLEN TAMBÉ PER LA TERRA


Per tal de commemorar el 8 de març, dia de la dona treballadora, hem investigant al voltant de dones que han compromés el seu treballar per la natura i pel medi ambient, convertint-se en un model a seguir per tots i totes. Voleu saber qui eren i què van fer?


NIARA: SÓC RESISTÈNCIA I MEMÒRIA.

Naiara va nàixer lliure en 1780 a Àfrica. Un dia uns homes amb la pell més clara que la seua arribaren a la seua xicoteta aldea i amb cops i trets s’emportaren a tota la població jove.
Naiara va creuar l’oceà convertida en esclava , encadenada de mans i peus. La portaren a Amèrica on la van vendre a un home que la feia treballar tot el dia en la seua plantació de cotó. Rebia crits, insults i pallisses però el pitjor era que no era lliure.
Però una nit de lluna plena va fugir cap a les muntanyes i com a únic equipatge va omplir la seua cabellera de llavors de flors, fruites i hortalisses, amb la idea de plantar-les en una terra lliure i fèrtil.
Als boscos Naiara va trobar persones que també havien fugit. Va remenar els seus cabells i les llavors que portava van fecundar la terra. Van formar un poble lliure al qual anomenaren “Ilé”, que significa llar, mantenint els seus arrels africans.

MAMA BEBA: TREBALLANT DE LLUNA A LLUNA.

Mama Beba treballa de lluna a lluna per traure endavant la seua família. S’alça a les quatre de la matinada, quan encara és de nit en la seua aldea africana. Agrana la cabana, ha de munyir el ramat, encendre el foc i cuina el primer dinar del dia.
A les cinc camina més d’un hora per arribar al camp on treballa per a un ric agricultor local. Malgrat que és una feina dura, Mama Beba canta mentre treballa cançons de més de mil anys.
A les quatre de la vesprada acaba de treballar, cobra la seua xicoteta paga diària (insuficient per cobrir necessitats) i torna cap a casa, tot i replegant branques seques per fer foc.
En arribar, cap a les cinc i mitja, haurà d’anar a un pou a per aigua que està a 3 Km de distància i tornarà per fer el sopar. No serà fins a les deu de la nit quan Mama Beba puga, per fi, descansar, per tal d’agafar forces per començar un altre dia de feina.


WANGARI MUTA MAATHAI: UN ARBRE DESPRÉS DE CADA MENJAR.

Wangari Maatthai és una reconeguda biòloga de Kènia, un bonic país d’Àfrica, que va ser premi Nobel de la Pau en l’any 2004.
És la impulsora del “Cinturó Verd”, una organització de dones que es dedica a plantar arbres a Àfrica per tal de frenar l’erosió del sòl.
Wangari, a més de biòloga i professora d’Universitat és un gran lluitadora en favor dels drets de les dones, de la Democràcia i de la població més pobra, de la qual sempre diu que són les víctimes dels problemes que creem els demés.

JÚLIA BUTTERFLY HILL: SALVAR LA "LLUNA".

Júlia va nàixer en Jonesboro (Arkansas) en l'any 1974, al sí d'una família pobra. Per tal d'eixir de la pobresa decidí estudiar i ingressà a l'escola. Amb molt d'esfo´ç va estudiar Administració i Direcció d'Empreses i es va convertir en una empresària molt exitosa.

En agost de 1996 va sofrir un accident de cotxe que la deixà incapacitada per a moure's i parlar. Després de deu mesos de teràpia va recuperar la parla i la mobilitat, però durant aquest temps se n'adonà que el més important no són els diners sinó latres valors, com la conservació del medi ambient.

És per això que estigué vivint 738 dies (des del 10 de desembre de 1997 fins al 18 d'octubre de 1999) en un arbre: una sequoia de 600 anys i 180 metres d'alçària, a la que anomenaven "Lluna", situada a Califòrnia.

Amb aquesta actuació va aconseguir salvar un bosc de sequoies que una empresa volia talr per a vendre la fusta.



DIAN FOSSEY: VIURE AMB ELS GORIL·LES.

Dian va nàixer al 1932 a Fairfax, California. Des de xicoteta sempre li van agradar els animals.

Sempre va desitjar viatjar a Àfrica i quan li va ser possible, al 1963, hi va anar. S’havia preparat llegint-se el llibre “L’any del goril·la”, que va despertar en ella el desig d’aprendre més coses al voltant dels goril·les que vivien a les muntanyes d’Àfrica.

Tres anys després va tornar a Àfrica i va fundar un centre d’investigació dels goril·les, a Ruanda. I així va ser com Dian va fer dels goril·les la seua família. Va aprendre a apropar-se a ells imitant els seus gestos i sons.

Però els esforços de Dian no només es van dirigir cap a l’estudi dels goril·les, doncs aquestos estaven en greu perill d’extinció i va començar una lluita per protegir aquesta espècie dels caçadors furtius.

Quan un dels goril·lesva morir en mans de caçadors furtius va començar una persecució d’aquestos utilitzant tot tipus de mètodes.
El 27 de desembre de 1985 uns individus van entrar a la seua vivenda i l’assassinaren brutalment a matxetades. Va ser soterrada a un xicotet cementeri per a goril·les que ella mateixa havia construit al costat de sa casa. El crim no es va resoldre, encara que tot apunta als caçadors furtius i , fins i tot, a la complicitat del govern.

La seua mort i el seu treball no va ser debades, ja que hui en dia el goril·la sobreviu i està protegit. A més els seus estudis van canviar les nocions que es tenien dels goril·les com a animals carnívors i violents.