dilluns, 26 de maig de 2008

VESSAMENTS DE PETROLI

NOU MISSATGE DE GAIA!

Hola amics i amigues. Tinc un altre problema que contar-vos: es tracta dels vessaments de petroli, que estan contaminant de forma alarmant la mar.
La majoria d’aquests vessaments són provocats pels accidents de petrolers i la neteja de tancs a la mar, que a més a més de provocar greus impactes a curt termini també causen seriosos problemes a llarg termini.
Hi ha hagut casos d'afonaments de grans vaixells, com l’Exxon Valdez o el Prestige que van causar grans pèrdues econòmiques i greus conseqüències mediambientals al contaminar platges i perjudicar a molts animals.
M’agradaria que investigares coses sobre aquest greu problema; esbrina quines són les conseqüències d’un vessament de petroli a la mar, quins grans accidents coneixes, com es pot solucionar el problema, ...
Com sempre espere que m’ho contes!!

dimarts, 13 de maig de 2008

GAIA ENS CONVIDA A PARTICIPAR EN LES JORNADES CULTURALS




Hola amics i amigues!
Sóc Noaga, visc a un país d’Àfrica que es diu Burkina Faso. Com esteu?. Jo estic un poc cansada perquè acabe de tornar del camp. Avui he ajudat els meus pares a plantar, i no he descansat en tot el dia. A més a més tinc molta set, però he d’esperar perquè en casa no tenim aigua.
L’aigua és escassa. Visc a un lloc on plou molt poc i hem d’anar a buscar-la a un pantà que està a dues hores de camí. El meu germà, que avui ha anat a buscar aigua amb el carro, encara no ha tornat. Hem de controlar-la molt per tal de no gastar-ne massa. Algunes vegades el nivell del pantà baixa perquè no plou, i correm el risc que l’aigua es contamine.
Per això et demane que no la malgastes ni la maltractes. Què passa quan deixes una aixeta oberta o quan te n’oblides de tancar-la? Saps que 10 gotes per minut d’una aixeta mal tancada són 2.000 litres d’aigua a l’any?.
La maltractes quan aboques olis i residus tòxics als desaigües de la teua llar i quan converteixes el wàter en un forat capaç d’engolir qualsevol cosa.
Saps que cada vegada que tires de la cisterna del wàter s’aboquen aproximadament 10 litres d’aigua? Pensa en les cisternes que hi ha a l’escola i en quan litres es gasten al dia.
Recorda: tanca les aixetes quan no les necessites.
Hola!
Sóc Nashka!, una ossa polar. Visc a l’Antàrtida, al Pol Sud. Avui he passat el dia passejant amb els meus amics per les muntanyes gelades. Quan ja estàvem un poc cansats, ens hem banyat a un llac que hem trobat i ens ho hem passat molt bé.
Però avui estic un poc preocupada, perquè un amic m’ha dit que el gel del meu país es pot començar a fondre. Saps perquè? Per un problema que els científics i les científiques anomenen “escalfament de la Terra”. Vols saber què és?
Els raigs de sol arriben a la Terra en forma de llum i es transformen en calor. El calor es queda a la Terra perquè el vapor d’aigua no el deixa anar-se’n. Però com que la atmosfera està massa contaminada s’està retenint massa calor i es produeix un augment de la temperatura de la Terra que pot fer que es fonga part del gel dels dos Pols.
Una de les causes fonamentals d’aquest escalfament és el fum que produeixen les fàbriques cremant carbó per produir electricitat o a partir del petroli.
Si us fixeu les vostres llars estan plenes d’endolls on es connecten des del televisor, la rentadora o la calefacció. Vosaltres utilitzeu molta electricitat que moltes vegades podríeu estalviar i ajudaríeu així a reduir l’emissió de gasos a l’exterior. Podem reduir el problema utilitzant la mínima energia possible.
Recorda: no deixes els llums encensos si no els necessites, així no faràs treballar tant a les fàbriques i no eixirà tant de fum de les xemeneies, i jo podré continuar nedant entre els gels dels llacs.
Hola amics i amigues!
Em diuen Brillant, sóc un peix d’un llac de Suècia. No pare de nedar d’ací cap allà amb altres peixos. Ja em conec el llac de memòria. Però, encara que ens ho passem molt bé, avui estem tristos. Saps per què? S’ha mort el meu amic Bambolleta.
I saps perquè s’ha mort? D’un problema que els científics i les científiques anomenen pluja àcida. Ara mateix t’explique què vol dir açò.
Els gasos produïts per la combustió de la gasolina (el fum que ix pel tub d’escapament dels cotxes) barrejat amb el gas que produeix la combustió del carbó (el que ix per les xemeneies de les fàbriques que produeixen electricitat) s’acumula a l’atmosfera i torna a la Terra barrejat amb les gotes de pluja, quan plou. Aleshores torna en forma d’àcid. Per això es diu pluja àcida.
Aquesta aigua afecta als boscos, als cultius i a l’aigua dels rius i llacs. Com veus no és gens bona per nosaltres els peixos. Molts animals es moren a causa de la pluja àcida. Però tampoc és bona per vosaltres les persones, ja que els cultius també estan afectats per la pluja.
Per això et demane un favor. A veure si entre tots i totes aconseguiu que els vostres pares i mares només utilitzen el cotxe quan siga necessari. Així no contaminareu amb tant de fum l’atmosfera i aconseguireu reduir els efectes de la pluja àcida sobre la Terra. Tu m’ajudaràs, veritat que sí?
A més a més també recorda que si estalvies electricitat les xemeneies de les fàbriques que la produeixen emetran menys carbó. Recorda: redueix el teu consum de llum elèctrica!
Hola! T’escric des de Brasil. Em diuen Fullaraca, sóc un arbre dels més alts de per ací. Tots els dies veig eixir el sol que escalfa les meues fulles. Algunes vesprades el vent remena les meues branques i em despentina un poc. Quan arriba la nit, els pardalets dormen al niu que feren en un forat del meu tronc.
Però aquests dies tinc molta por. Per ací hi ha unes persones que pot ser un dia em talen. Tots els dies s’apropen a talar els arbres per quedar-se amb la fusta. L’utilitzen per fer mobles i per fabricar paper. També he vist a altres persones que cremen grans zones de boscos per deixar lliure d’arbres una extensió de terra i poder-la cultivar o tindre pastures per al ramat.
El paper es fa de la cel·lulosa que prové de la fusta. El vostre costum de gastar paper arriba moltes vegades massa lluny, la qual cosa fa que s’hagen de talar més arbres. Una tona de paper, per exemple, equival a 10 arbres.
Per això et demane que no malgastes paper, que l’utilitzes per les dues cares i que tingues molta cura amb el mobiliari, per tal de no haver de canviar-lo sovint. Així es talaran menys arbres i tots i totes podrem ajudar als habitants de les selves.
Recorda: recicla el paper i redueix el seu consum!


Hola! Com estàs? Em diuen Lucas, treballe d’agranador. Estic un poc cansat perquè fa una estona que he carregat l’última bossa de fem al camió. No et pots imaginar la quantitat de fem que s’arriba a recollir en un dia en una ciutat com la teua. Molts i molts quilos.
Quantes coses tirarem avui? El tub de la pasta de dents, la bossa de les pipes, el cartró de la llet, un pot buit de cacau, el bitllet de tren, la bossa de papes? En total, es calcula que cadascú de nosaltres tira a l’any més de 10 vegades el seu pes en fem.
El problema és com fer desaparèixer les deixalles d’aquest consum aterrador. Hem de saber on s’ha de dipositar la muntanya diària de deixalles. Només un 16% de les deixalles es recicla, la resta se soterra o simplement es tira.
Però, saps què vol dir reciclar? Hi ha moltes coses que tirem que podrien tornar a ser útils. Reciclar vol dir tornar a utilitzar. El paper, el cartró, el vidre i els metalls són reciclables. També s’han de reciclar les piles perquè porten mercuri, que és dolent per la Natura.
Una família tira a l’any: 125 kg de paper, 83 kg de vidre, 52 kg de plàstic i 36 kg de metalls. On posem tot açò?
Recorda: diposita els residus al seu contenidor corresponent per tal que puga ser reciclat.
Hola amics i amigues!
Com esteu? Em diuen Sira, sóc una foca, visc a l’Antàrtida, al Pol Sud. Avui he passat el dia nedant per una platja amb alguns amics. Després hem descansat un poc i hem pescat uns peixos per poder menjar alguna cosa.
Però el que jo volia explicar-vos és que avui m’ha passat una cosa molt curiosa. Molt a prop de nosaltres ha passat un vaixell. Jo tenia por que foren caçadors, però hem vist que no volien la nostra pell perquè no ens han fet res. Han construït una caseta sobre una muntanya. Una amiga m´ha dit que són científics i científiques que venen a estudiar el forat de la capa d’ozó.
Saps què és açò de la capa d’ozó? Jo tampoc ho sabia fins que m’ho han explicat. Es tracta d’una capa de la superfície que ens protegeix de algunes radiacions solars. És com un colador que deixa passar alguns raigs i impedeix que passen altres que són dolents per les persones i pels animals. Sense la protecció de l’ozó aquestes radicacions provocarien malalties dels ulls i de la pell, la destrucció dels cultius, dels peixos i del plàncton del qual s’alimenten.
En 1985 es va descobrir el primer forat a la capa d’ozó sobre l’Antàrtida, el lloc on visc. En 1987 el forat tenia una extensió similar a la d’Estats Units. Anys després s’ha descobert un altre forat al Pol Nord.
Però, com es destrueix la capa d’ozó? Quan s’utilitzen uns productes químics (CFC) que es troben als desodorants amb polvoritzador, en les neveres, en els aparells d’aire condicionat, etc.Recorda: no utilitzes productes amb CFC i el forat no es farà més gran.
Hola amics i amigues! Em diuen Amhado, visc al poble de Noaga, a Àfrica. Sóc un dels responsables del projecte de construcció de murs d’antierosió per conservar l’aigua. També fem altres coses: construïm noves granges, repoblem amb arbres, organitzem cursos per aprendre noves tècniques de cultiu, etc.
Amb aquest projecte podem lluitar contra l’avanç del desert, a favor duna vida més digna.
I tot açò ho fem per poder eixir de la pobresa. A Àfrica la majoria de la gent viu en unes condicions molt dures: sense aigua, sense metges, sense una bona escola,... Per això tots els anys moren moltes persones de fam, sobretot xiquets i xiquetes.
El Tercer Món no millorarà si no hi ha una major cooperació internacional entre els països del Nord i els del Sud. Cap país pot avançar amb èxit sol. El desenvolupament econòmic depèn de tots. Per això les persones que governen s’han d’esforçar per promoure el progrés social i econòmic de totes les persones del món i tu has d'estar informat per tal de poder exigir als governants el que és just per a tots i totes.
Recorda: informa't bé del que passa arreu del món i quines són les necessitats dels països del tercer món.



dilluns, 12 de maig de 2008

NOU MISSATGE DE GAIA

Hola amics i amigues. Com esteu?. Vull plantejar-vos un altre problema que em té molt capficada: es tracta de la contaminació de bosses de plàstic.
Vivim immersos en plàstic. Només al nostre país es distribueixen a l’any 10.500 milions de bosses de plàstic, la qual cosa suposa que cada persona rep anualment 238. I el que és pitjor: quasi no es reciclen. Només un 10% acaba en el contenidor groc, on poden ser reutilitzades. La majoria acaben en abocadors, però també a la mar, on atrapen a tortugues, o al camp, on duren fins a un segle. Cada bossa emet uns 4 grams de CO2 en la seua fabricació, així que totes les que es distribueixen al país emeten 441.000 tones, un 0,1% del total nacional.
Les bosses tenen un cost ambiental darrere, usen petroli i en la fabricació i transport emeten CO2. Per a nosaltres les bosses de plàstic són gratis però, encara que no es veu, el medi ambient ja paga eixa factura.
Un dels més dramàtics efectes es veu en la vida marina. Prop de 100.000 balenes, foques, tortugues i altres animals marins són morts per les bosses de plàstic cada any en tot el món.
Ara pensa. Què pots fer tu per reduir aquest problema? Ja saps que la teua contribució és fonamental. Escriu-me contant-me les teues conclusions i el teu compromís, val?