dimecres, 11 de març del 2009

LES DONES

Per tal de celebrar el dia de la dona treballadora hem buscat informació sobre dones que van destacar en els àmbits que inspiren les muses del món clàssic que coneguem. Així, hem pogut saber coses de dones molt interessants. Voleu coneixer-les?

La inspiració de Talia i Melpómene: Margarida Xirgu. Naix a Molins de Rei (Barcelona) el 22 de juliol a l'any 1888.
Al 1903 debuta en el teatre actuant en "Don Álvaro o la força del sino" d'Àngel de Saavedra. Era una de les millors actrius tràgiques del teatre universal del segle XX.
Mor a Montevideo, el 25 d’abril de 1969.


La inspiració de Calíope i Erato: Maria-Mercè Marçal. Naix el 13 de novembre de 1952 a Barcelona. De ben jove començà a escriure els primers poemes.. Es llicencia en Filologia Clàssica. Es va introduir al Camp de la narrativa infantil, conjuntament amb Glòria Puig, amb el conte "La disputa de fra Anselm amb l'ase ronyós de la cua tallada" a la dècada dels 70. Mor a Barcelona, el 5 de juliol de 1998.


La inspiració de Clio: Rosa Congost. Es va doctorar en Història el 1988 i és catedràtica d’Història Econòmica de la Universitat de Girona des de 1995. Ha coordinat algunes obres col·lectives relatives a projectes de recerca, dirigits per ella, d’Història Rural.



La inspiració de Polimnia: María González Taboada. És llicenciada en Matemàtiques en 1996 per l’especialitat de Matemàtica Aplicada i Computació. Doctora en Matemàtiques en 2000 per la Universitat d’Oviedo, amb Premi Extraordinari de Doctorat. Actualment és Professora Titular de l’Àrea de Matemàtica Aplicada de la Universitat de La Corunya.
Guardonada amb el premi SEMA per jove investigadora .


La inspiració de Tersícore: Sara Baras. Va nàixer a San Fernando (Cadis) el 1972 i va iniciar els seus estudis a l''Escola de sa mare, Concha Baras. El 1993, la ciutat sevillana de Montellano li concedeix “el Madroño” Flamenco, premi que s'atorga a l'artista més destacat de l'any. En 1997 presenta la seua pròpia companyia. En març del 2001 li concedeixen el premi de la Crítica de Jerez organitzat per la Càtedra de Flamencologia.

L ainspiració de Tersícore: Estrella Morente. Va nàixer l'any 1981 a Las Gabias, Granada. Va publicar el seu primer disc: “Mi cante y un poema” (2001). Amb “Mujeres” (2006), Estrella Morente ha començat a dotar de personalitat pròpia el seu repertoriMalgrat la seva curta trajectòria artística, ha estat mereixedora d'un premi Ondas (Millor cançó flamenca) i ha acumulat nominacions en categories diverses de certàmens de prestigi com els Grammy Latino i els premis Amigo.

La inspiració d'Euterpe: Inma Shara. És una directora d’orquestra. Va estudiar en el conservatori de música de Bilbao i en el de Vitòria. Va ser alumna d’Alexandre Rahbari i Sir Colin Davis i va col·laborar amb Zubin Mehta. Ha dirigit les principals orquestres simfòniques espanyoles, així com la Simfònica Nacional Txeca, la Simfònica Nacional de Rússia, Londres i la Royal Philarmonic Orchestra, entre altres. En desembre de 2008 es va convertir en la primera dona en dirigir un concert al Vaticà.


L ainspiració d'Urania: Isabel Márquez Pérez. És astrònoma, científica titular del Departament d’Astronomia Extragalàctica del Institut d’Astrofísica d’Andalusia. Forma part de l’equip de Francesca Figueres, que duu a terme la missió Gaia.

dimarts, 10 de març del 2009

LES MUSES.

Les nou muses eren filles de Zeus i de Mnemosine. Eren considerades deesses de les arts, de la poesia i de la música, i vivien al mont Helicó. Aquestes eren:


CALÍOPE

(En grec: Καλλιόπη) És una de les nou muses de la mitologia grega. Representa l'èpica i l’eloqüència i per això estava considerada com la més important de totes. A les mans porta una mena de trompeta per fer-se sentir i els poemes en tauletes per ser recitats.



CLIO

(En grec: Κλειώ) era una de les nou muses gregues, concretament la de la història. Porta a les mans una trompeta i un llibre, per lloar els fets del passat. Al cap, porta una corona de llorer, símbol de la glòria dels herois dels quals narra les aventures. A vegades se l'acompanya d'un globus terraqui i algun símbol del temps, per mostrar que la història compren tots els llocs i moments.



ÉRATO

(En grec: EratwEs) ÉS la Musa de la lírica, especialment de la poesia amorosa, per aquest motiu el seu principal atribut és la lira, malgrat que de vegades apareix amb el déu amor als seus peus.



EUTERPE

(En grec Ευτέ’ρπη ) , És la musa de la música, especialment protectora de l'art de tocar la flauta. En altres ocasions se la trobem amb altres instruments de música: violins, guitarres, tambor...



MELPÓMENE
(En grec: Μελπομένη "La melodiosa") És una de les dues Muses del teatre. Inspira la tragèdia, hom la representa ricament vestida, greu el seny i severa la mirada, generalment duu en la mà una màscara tràgica com al seu principal atribut. Va coronada amb una diadema.


POLÍMIA

(En grec: ἀποκτείναντος) (poesia sacra i geometria) apareix amb expressió reflexiva, amb el colze recolzat en un pedestal i sostenint-se la barbeta amb la mà.

TALIA

(En grec: Θάλεια) És la que inspira la comèdia, per això se la representa amb la màscara pròpia d'aquestes representacions.


TERPSÍCORE

(En grec: τελευταίων) Tenia al seu càrrec la dansa i la cançò coral, i era representada amb la lira marcant el compàs.



URANIA
(En grec: Ουρανία ) Inspira l'astrologia i les poesies basades en el cel, per això sempre vesteix de blau.