AUCA DE LA CREACIÓ

Al principi dels temps,

del buit i l'obscuritat

sorgí Gaia en forma de Terra

i Urà va brollar d'ella

en forma de cel estrellat.

D'ella també sorgiren altres elements:

les muntanyes, els rius, les valls i els mars,

formant la Terra com avui la coneixem.

Tots i totes vivien feliços i encantats

i rebien el que necessitaven per viure bé.

Pèrò les persones a Gaia no van respectar

i amb ella començaren a portar-se mal,
embrutaven els rius i els mars,
cremaven els boscos i maltractaven els animals.

Urà es va decidir, molt enfadat.

Desfaria el gel i amb l'aigua arrassaria la Terra

i a les persones arrossegaria a la mar, per castigar-los sense pena.

Després al buit i a l'obscuritat,

tot otrnaria a començar.

Però homes i dones del que havien fet s'enpenedien

i amb ells va parlar Gaia fent un pacte,

ells mai més ho farien

i a Urà li escriurien en l'acte

històries sobre els seus déus i deesses

per a que els perdonés i no compliren les amenaces fetes.

A Urà les històries li encantaven

li intrigaven les dels déus i les deesses

i les de l'Olimps, on viuen aquests éssers,

que tant interessants se li mostraven.

Homes, dones, xiquets i xiquetes

començaren a escriure històries i encara no han acabat,

per no refrescar-li les memòries

i que no els destruisca Urà.

Gaia la vostra ajuda us demana

per escriure al blog les històries per a Urà

i, com que sempre heu col·laborat,

als déus i les deesses de l'Olimp us ha encomanat.

Il·lustracions de Pablo Gordo.

EL DÉU I LA DEESSA DEL MES.

Volem presentar-vos la deessa i el déu que estem trebalalnt aquest mes. Ajudeu-nos a ampliar la nostra informació!!

APOL·LO.

Apol·lo (grec: Απόλλων, Apóllōn) és el déu del Sol, de la bellesa, de la música i de la poesia en la mitologia grega i posteriorment en la mitologia romana. És fill de Zeus i Letona, i el germà bessó d’Artemisa (la deessa de la cacera).
Apol·lo anava usualment armat amb arc i fletxes (com la seva germana Artemisa) o amb una cítara, ja que era el déu de la música. Diversos animals es relacionaven amb aquest déu. En primer lloc els habitants del bosc, com el llop o el cérvol. D'altre banda, els considerats bonics, com el cigne o el dofí. I per últim aquells relacionat amb la profecia, com la serp o el corb, ja que aquest déu tenia diversos oracles en el seu nom, entre els quals destaca el de Delfos.
Representa la racionalitat, l'equilibri i l'ordre, oposat a Dionís, que és la divinitat del plaer, dels sentits i el descontrol.

ATENEA.

En la mitologia grega, Atenea (en grec antic Ἀθηνᾶ, Ἀθήνη o Ἀθάνα) és la deessa de la saviesa i de l'artesania, com ara el teixit i la ceràmica. També és deessa de la guerra, però de la seva vessant estratègica, ja que el déu de la lluita i la sang és Ares. Era també deessa protectora de la ciutat d'Atenes i de moltes altres. És una de les sis deesses principals del Panteó grec i era anomenada Minerva pels romans.
Atenea és una deessa guerrera, mai va ser nena, mai va tenir parella. El Partenó d'Atenes, a Grècia és el seu homenatge més representatiu. Se la representa com una dona vestida amb roba militar. També se l'anomena Pal·les Atenea. L'animal que la simbolitza és l'òliba i la seva planta, l'olivera.
Atenea és la divinitat tutelar d'Atenes; l'acròpolis d'aquesta ciutat era el principal centre de culte de la deessa a l'antiguitat.

Il·lustracions de Paglo Gordo.