dimecres, 27 de maig del 2009

MITE DE DEMÈTER I TRIPTÒLEM.

Demèter anava buscant la seua filla Persèfone per Escítia i Triptòlem li va donar una informació que la va ajudar a trobar-la. Va trobar una manera de mostrar el seu agraïment.


La deessa li va regalar a Triptòlem un carro alat d’una sola roda tirat per dracs per a que plantaren llavors des de l’aire per tota la Terra. Li va ensenyar l’art de l’agricultura i a través d’ell a la resta de Grècia, on tots i totes aprengueren a plantar i segar els conreus.

Després Triptòlem es va allotjar a casa de Linco, rei d’Escítia. Aquest no va voler ensenyar les arts de l’agricultura als seus súbdits, perquè tenia molta enveja de Triptòlem i va intentar assassinar-lo. Aleshores Demèter va convertir Linco en un linx i Triptòlem va poder continuar el seu viatge per Grècia.

POSIDÓ

Posidó era el déu del mar i dels terratrèmols. En el seu aspecte benigne apareix com a creador d’illes i de mars en calma. Quan s’enfadava o era ignorat, clavava en el sòl el seu trident i provocava brolladors caòtics, terratrèmols, enfonsaments i naufragis.





Era fill de Cronos i Rea. Ell i els seus germans Zeus, Hades i Démeter, eren els déus que podien manar sobre la Natura.
Es representa en una quadriga tirada per cavalls de mar o dofins. El seu atribut és el trident. En la mitologia romana es va anomenar Neptú.


Posidó apareix normalment representat conduint un carro tirat per un hipocamp o per cavalls que podien cavallar sobre la mar. Estava associat amb els dofins i vivia a un palau al fons de la mar fet de corals i gemes.

MITE DE L'ATLÀNTIDA.

Al començar el regnat dels Olímpics, cada déu va seleccionar una regió terrestre. Van sorgir disputes perquè tots volien regnar sobre la mateixa zona. El món va ser dividit en tres parts: Zeus va rebre la Terra i el cel, Hades el inframón i Posidó la mar. Es va fer amb el continent de l’Atlàntida.

L’Atlàntida va ser dividida entre els deu fills de Posidó i Cleito (cinc parells de bessons). Va prendre el nom d’un dels fills bessons de Posidó, Atles, que també va donar nom a l’oceà. Van governar durant molt de temps, extenent els seus dominis a moltes illes circumdants. Era una illa rica en metalls, entre els quals destacava l’orialco, més valuós que l’or. També hi havia moltes reserves de fusta i una flora i fauna molt diversa i abundant.
Posidó va fer dos cercles de terra i tres d’aigua a la muntanya on vivia Cleito. Els habitants van crear un palau reial i molts ponts i camins que unien els anells de terra.
Aquest territori, passat un temps, va perdre interès per a Posidó i va provocar un terratrèmol tan gran que la Atlàntida va quedar destruïda i desaparegué per sempre en les profunditats de l’oceà.
Durant molts anys, moltes civilitzacions s’han dedicat a buscar al fons dels oceans aquesta ciutat perduda. S’han fet moltes expedicions i s’han escrit molts llibres al voltant del tema i encara avui no s’ha pogut saber res d’aquest continent ni on estava localitzat exactament.

ATALANTA.


Atalanta fou una heroïna, filla de Iasos, rei d'Arcàdia, i de Clímene.
Va ser una heroïna consagrada a Artemisa i reconeguda per les seves immillorables habilitats per a la cacera.
El seu pare, que no desitjava tindre una xiqueta, l'abandonà al mig d'un bosc situat al mont Parteni, on va ser criada per una óssa fins que uns caçadors la trobaren i s'encarregaren d'educar-la.
Atalanta tenia com a model a la deessa Artemisa i, com ella, no va voler casar-se. Però, estava continuament assetjada per molts pretendents i va decidir que es casaria amb aquell que la pogués vèncer en una cursa, i qui no ho aconseguís seria executat. Així pensava que la deixarien en pau i no voldrien competir amb ella.
Però es va equivocar i van ser molts els que volgueren competir amb Atalnta per casar-se amb ella i tots van ser executats perquè cap va conseguir guanyar-la.
Un dia Hipòmenes, que estava realment enamorat d’ella i que no era bo en les curses, es va decidir a competir amb ella però li va demanar ajuda a la deessa Artemisa. Aquesta li va donar tres pomes d’or procedents del Jardí de les Hespèrides per a que les urilitzara en la cursa amb Atalanta. Només n'havia de llançar una fora de pista i, mentre ella s'entretenia a collir-la, ell podia agafar avantatge. Ho va fer tres vegades, i així va arribar el primer a la meta. Però Hipòmenes s'havia oblidat de fer el sacrifici a Afrodita en agraïment a l'ajuda rebuda, i la deessa els va castigar transformAnt-los en lleons.

MITE DEL PORC SENGLAR DE CALIDÓ.



El rei Eneu de Calidó, una antiga ciutat de Grècia, celebrava sacrificis anuals en honor dels déus. Un any el rei oblidà incloure a Artemisa en les seues ofrenes. La deessa es va ofendre molt i va soltar el jabalí més gran i ferotge imaginable dels voltants de Calidó, que es va comportar com un boig per tota el camp, destrossant vinyes i collites i obligant a la gent a refugiar-se dins les muralles de la ciutat, per la qual cosa començaren a morir de fam.

Eneu va enviar missatgers a buscar els millors caçadors de Gràcia, oferint-los la pell i els ullals del porc senglar com a premi. Entre els que van acudir estaven el fill d’Eneu, Melèagre, Teseu, Linceu, Cefeu, Anceu, i una dona , la caçadora anomenada Atalanta, coneguda com la “indomable”.

Melèagre es va enamorar d’ella i Cefeu i Anceu es negaren a anar amb una dona de cacera, però finalment anaren, entre molts altres caçadors.


Linceu va veure el porc senglar prop d’un rieró i va avisar els altres. L’animal, en veure’s acorralat va envestir els altres i matà tres dels caçadors. Teseu va llençar la seua javelina però fallà. Quan el porc senglar estava apunt d’agafar Anceu, Atalanta disparà un afletxa que va encertar a l’animal sota l’orella i va salvar Anceu. Però aquest en lloc de agrair a Atalanta el haver-lo salvat li va recriminar que havia estat a punt de encertar-lo a d’ell amb la seua fletxa.
Després el porc senglar va tornar a atacar i aquesta vegada va destrossar Anceu amb els seus ullals. Melèagre va llençar la seua javelina i va matar l’animal travessant el seu cor.

Immediatament va llevar-li la pell i li la va donar a Atalanta perquè ella va ser la primera en encertar i més tard o més d’hora l’animal haguera mort per aquesta ferida.


L aresta de caçadors protestaren i es burlaren de Melèagre perquè estava enamorat de Atalanta i pensaven que per això volia donar-li la pell. Melèagre no es va deixar convèncer i finalment va ser Atalanta qui s’emportà la pell del porc senglar.

dimecres, 11 de març del 2009

LES DONES

Per tal de celebrar el dia de la dona treballadora hem buscat informació sobre dones que van destacar en els àmbits que inspiren les muses del món clàssic que coneguem. Així, hem pogut saber coses de dones molt interessants. Voleu coneixer-les?

La inspiració de Talia i Melpómene: Margarida Xirgu. Naix a Molins de Rei (Barcelona) el 22 de juliol a l'any 1888.
Al 1903 debuta en el teatre actuant en "Don Álvaro o la força del sino" d'Àngel de Saavedra. Era una de les millors actrius tràgiques del teatre universal del segle XX.
Mor a Montevideo, el 25 d’abril de 1969.


La inspiració de Calíope i Erato: Maria-Mercè Marçal. Naix el 13 de novembre de 1952 a Barcelona. De ben jove començà a escriure els primers poemes.. Es llicencia en Filologia Clàssica. Es va introduir al Camp de la narrativa infantil, conjuntament amb Glòria Puig, amb el conte "La disputa de fra Anselm amb l'ase ronyós de la cua tallada" a la dècada dels 70. Mor a Barcelona, el 5 de juliol de 1998.


La inspiració de Clio: Rosa Congost. Es va doctorar en Història el 1988 i és catedràtica d’Història Econòmica de la Universitat de Girona des de 1995. Ha coordinat algunes obres col·lectives relatives a projectes de recerca, dirigits per ella, d’Història Rural.



La inspiració de Polimnia: María González Taboada. És llicenciada en Matemàtiques en 1996 per l’especialitat de Matemàtica Aplicada i Computació. Doctora en Matemàtiques en 2000 per la Universitat d’Oviedo, amb Premi Extraordinari de Doctorat. Actualment és Professora Titular de l’Àrea de Matemàtica Aplicada de la Universitat de La Corunya.
Guardonada amb el premi SEMA per jove investigadora .


La inspiració de Tersícore: Sara Baras. Va nàixer a San Fernando (Cadis) el 1972 i va iniciar els seus estudis a l''Escola de sa mare, Concha Baras. El 1993, la ciutat sevillana de Montellano li concedeix “el Madroño” Flamenco, premi que s'atorga a l'artista més destacat de l'any. En 1997 presenta la seua pròpia companyia. En març del 2001 li concedeixen el premi de la Crítica de Jerez organitzat per la Càtedra de Flamencologia.

L ainspiració de Tersícore: Estrella Morente. Va nàixer l'any 1981 a Las Gabias, Granada. Va publicar el seu primer disc: “Mi cante y un poema” (2001). Amb “Mujeres” (2006), Estrella Morente ha començat a dotar de personalitat pròpia el seu repertoriMalgrat la seva curta trajectòria artística, ha estat mereixedora d'un premi Ondas (Millor cançó flamenca) i ha acumulat nominacions en categories diverses de certàmens de prestigi com els Grammy Latino i els premis Amigo.

La inspiració d'Euterpe: Inma Shara. És una directora d’orquestra. Va estudiar en el conservatori de música de Bilbao i en el de Vitòria. Va ser alumna d’Alexandre Rahbari i Sir Colin Davis i va col·laborar amb Zubin Mehta. Ha dirigit les principals orquestres simfòniques espanyoles, així com la Simfònica Nacional Txeca, la Simfònica Nacional de Rússia, Londres i la Royal Philarmonic Orchestra, entre altres. En desembre de 2008 es va convertir en la primera dona en dirigir un concert al Vaticà.


L ainspiració d'Urania: Isabel Márquez Pérez. És astrònoma, científica titular del Departament d’Astronomia Extragalàctica del Institut d’Astrofísica d’Andalusia. Forma part de l’equip de Francesca Figueres, que duu a terme la missió Gaia.

dimarts, 10 de març del 2009

LES MUSES.

Les nou muses eren filles de Zeus i de Mnemosine. Eren considerades deesses de les arts, de la poesia i de la música, i vivien al mont Helicó. Aquestes eren:


CALÍOPE

(En grec: Καλλιόπη) És una de les nou muses de la mitologia grega. Representa l'èpica i l’eloqüència i per això estava considerada com la més important de totes. A les mans porta una mena de trompeta per fer-se sentir i els poemes en tauletes per ser recitats.



CLIO

(En grec: Κλειώ) era una de les nou muses gregues, concretament la de la història. Porta a les mans una trompeta i un llibre, per lloar els fets del passat. Al cap, porta una corona de llorer, símbol de la glòria dels herois dels quals narra les aventures. A vegades se l'acompanya d'un globus terraqui i algun símbol del temps, per mostrar que la història compren tots els llocs i moments.



ÉRATO

(En grec: EratwEs) ÉS la Musa de la lírica, especialment de la poesia amorosa, per aquest motiu el seu principal atribut és la lira, malgrat que de vegades apareix amb el déu amor als seus peus.



EUTERPE

(En grec Ευτέ’ρπη ) , És la musa de la música, especialment protectora de l'art de tocar la flauta. En altres ocasions se la trobem amb altres instruments de música: violins, guitarres, tambor...



MELPÓMENE
(En grec: Μελπομένη "La melodiosa") És una de les dues Muses del teatre. Inspira la tragèdia, hom la representa ricament vestida, greu el seny i severa la mirada, generalment duu en la mà una màscara tràgica com al seu principal atribut. Va coronada amb una diadema.


POLÍMIA

(En grec: ἀποκτείναντος) (poesia sacra i geometria) apareix amb expressió reflexiva, amb el colze recolzat en un pedestal i sostenint-se la barbeta amb la mà.

TALIA

(En grec: Θάλεια) És la que inspira la comèdia, per això se la representa amb la màscara pròpia d'aquestes representacions.


TERPSÍCORE

(En grec: τελευταίων) Tenia al seu càrrec la dansa i la cançò coral, i era representada amb la lira marcant el compàs.



URANIA
(En grec: Ουρανία ) Inspira l'astrologia i les poesies basades en el cel, per això sempre vesteix de blau.