dimarts, 20 de gener del 2009

AUCA DE POSIDÓ I ANFITRITE

Posidó era el déu grec de la mar i dels terratrèmols. Tenis fama de rondinador i amb el seu trident desenvolupava grans tempestes i terratrèmols.


El seu atribut era un trident que tenia tres puntes i que li havien regalat els cíclopes. Amb ell pergirava la mar, com si fos un cullerot gran, provocant remolins, i feia enfonsar-se als vaixells més grans. Després tornava a tocar la mar i la deixava tranquila.
Un dia va veure a la nimfa Anfitrite ballant a l’illa de Naxos i s’enamorà d’ela. De seguida li va demanar que es casara amb ell, però Anfitrite no el volgué perquè Posidó sempre estava enfadat i s’amagà al fons de la mar.
Posidó envià un dofí a buscar-la per a que li diguera coses boniques d’ell i així la poguera convèncer de casar-se. Tan persuasiu sigué que la va fer canviar de parer i es va casar amb el déu dels mars.
Com a recompensa per trobar la nimfa, Posidó immortalitza el dofí i va formar amb les estrelles del cel una constel·lació anomenada Dolphinus.
Tingueren molts fills i moltes filles: les Nereides i els Tritons, que tenien el cap i la meitat del cos de la persona i l’altra meitat era una cua de peix.

Il·lustracions de Pablo Gordo.

ATENEA I ARACNE



Aracne era una jove de Meonia que s’havia guanyat la fama de ser molt bona teixidora. Era una autèntic plaer veure no només les seues peces de tela ja acabades, les quals eren molt belles, sinó també veure com treballava.
En la seua manera de treballar es notava que havia sigut alumna de la deessa Atenea, però ella sempre ho negava dient que era molt millor que la deessa i la reptava a competir amb ella.
Açò va arribar a oïts de Atenea que es va enfadar molt, però va decidir donar una oportunitat a Aracne per a que s’empenedira. Es va disfressar de vella i es va presentar en sa casa. Li va dir a la jove que havia de buscar ser cada vegada millor teixidora però que havia de reservar a Atenea el privilegi de ser la millor, i que per tant havia de demanar disculpes a la deessa.
Aracne es va enfadar i no només es negava a admetre que Atenea era millor sinó que continuà reptant-la a demostrar-ho i es preguntava per què no acudia la deessa a visitar-la.
Aleshores Atenea es va llevar la disfressa i cadascuna de elles es va posar en un lloc diferent i amb fils començaren a teixir. Van treballar molt apresa , movent els braços tant ràpid que no se’ls podia seguir amb la mirada.
Al final ambdues dones presenten les seues teles i es va poder comprovar que efectivament la tela de Aracne era molt millor i més bonica que la de Atenea.
La rosa deessa guerrera no va poder suportar la derrota i va trencar les teles i amb la fusta de teixir va colpejar a Aracne al cap, amb la intenció de matar-la, però finalment es va apiadar d’ella i li digué que la deixaria viure però que es passaria la resta de la seua vida penjada i teixint; la va convertir en una aranya, que segueix soltant un fil amb el qual elabora les seus teles

APOL·LO I DAFNE



Malgrat ser el déu de la bellesa, Apol·lo no va tindre sort en l'amor, però el seu major fracàs va ser amb Dafne, nimfa consagrada a la deessa Artemisa.
Apol·lo s'havia burlat d'Eros (déu de l’amor). No comprenia l'orgull de Eros ni el respecte que inspirava a déus i mortals. Ell havia matat a la serp Pitó amb les seues fletxes, què havia fet Eros.


Eros, molest per aquella actitud tan superba va preparar la seua venjança. Va triar dos fletxes; una de l'amor i una altra del desdeny. Va clavar una fletxa de l'amor al pit d'Apol·lo, i una altra del desamor al de Dafne.
Dafne havia triat seguir els passos d’Artemisa, la deessa de la Naturalesa, i dedicar-se a la caça i a la vida als boscos sense tindre cap relació amb persones ni déus. La fletxa de desdeny que li havia llançat Eros va augmentar el seu desig d'independència i el seu rebuig al déu Apol·lo.
Apol·lo, no obstant, va sentir un amor devastador per aquella bella nimfa, i va començar a perseguir-la dia i nit, buscant-la sense parar. Dafne rebutjava una vegada i una altra al déu i sense èxit Apol·lo sol·licitava el seu amor.
Un dia va començar a perseguir-la. Dafne fugia corrent. La nimfa, notant que se li acabaven les forces, esgotada per la fugida, va implorar ajuda a Artemisa i li va pregar que el déu no pogués aconseguir el seu objectiu. La deessa va voler que Dafne entrés a formar part dels boscos que ella tant apreciava: quan Apol·lo estava a punt d’atrapar-la, els dits de la nimfa i els seus cabells van començar a convertir-se en fulles, els seus braços en branques, el seu tronc en corfa, els seus peus en arrels... I Dafne va quedar convertida en un bellíssim arbre: el llorer.
Apol·lo sanglotava abraçat al tronc, mentre sentia que les branques li fregaven el cap. A partir d’aleshores, Apol·lo va coronar el seu cap amb fulles de llorer. Al llarg dels temps, les corones de llorer han cobert els caps de poetes, poetesses, herois heroïnes, campions i campiones. I, de la mateixa manera en què els cabells de l'immortal Apol·lo no encanudixen mai, tampoc les fulles del llorer s'assequen, i mantenen el seu verdor.

dilluns, 15 de desembre del 2008

AUCA DE LA CREACIÓ




Al principi dels temps,
del buit i l'obscuritat
sorgí Gaia en forma de Terra
i Urà va brollar d'ella
en forma de cel estrellat.

D'ella també sorgiren altres elements:
les muntanyes, els rius, les valls i els mars,
formant la Terra com avui la coneixem.
Tots i totes vivien feliços i encantats
i rebien el que necessitaven per viure bé.

Pèrò les persones a Gaia no van respectar


i amb ella començaren a portar-se mal,
embrutaven els rius i els mars,
cremaven els boscos i maltractaven els animals.


Urà es va decidir, molt enfadat.

Desfaria el gel i amb l'aigua arrassaria la Terra

i a les persones arrossegaria a la mar, per castigar-los sense pena.

Després al buit i a l'obscuritat,

tot otrnaria a començar.

Però homes i dones del que havien fet s'enpenedien

i amb ells va parlar Gaia fent un pacte,

ells mai més ho farien

i a Urà li escriurien en l'acte

històries sobre els seus déus i deesses

per a que els perdonés i no compliren les amenaces fetes.



A Urà les històries li encantaven
li intrigaven les dels déus i les deesses
i les de l'Olimps, on viuen aquests éssers,
que tant interessants se li mostraven.


Homes, dones, xiquets i xiquetes

començaren a escriure històries i encara no han acabat,

per no refrescar-li les memòries

i que no els destruisca Urà.




Gaia la vostra ajuda us demana

per escriure al blog les històries per a Urà

i, com que sempre heu col·laborat,

als déus i les deesses de l'Olimp us ha encomanat.

Il·lustracions de Pablo Gordo.

EL DÉU I LA DEESSA DEL MES.

Volem presentar-vos la deessa i el déu que estem trebalalnt aquest mes. Ajudeu-nos a ampliar la nostra informació!!


APOL·LO.

Apol·lo (grec: Απόλλων, Apóllōn) és el déu del Sol, de la bellesa, de la música i de la poesia en la mitologia grega i posteriorment en la mitologia romana. És fill de Zeus i Letona, i el germà bessó d’Artemisa (la deessa de la cacera).
Apol·lo anava usualment armat amb arc i fletxes (com la seva germana Artemisa) o amb una cítara, ja que era el déu de la música. Diversos animals es relacionaven amb aquest déu. En primer lloc els habitants del bosc, com el llop o el cérvol. D'altre banda, els considerats bonics, com el cigne o el dofí. I per últim aquells relacionat amb la profecia, com la serp o el corb, ja que aquest déu tenia diversos oracles en el seu nom, entre els quals destaca el de Delfos.
Representa la racionalitat, l'equilibri i l'ordre, oposat a Dionís, que és la divinitat del plaer, dels sentits i el descontrol.

ATENEA.

En la mitologia grega, Atenea (en grec antic Ἀθηνᾶ, Ἀθήνη o Ἀθάνα) és la deessa de la saviesa i de l'artesania, com ara el teixit i la ceràmica. També és deessa de la guerra, però de la seva vessant estratègica, ja que el déu de la lluita i la sang és Ares. Era també deessa protectora de la ciutat d'Atenes i de moltes altres. És una de les sis deesses principals del Panteó grec i era anomenada Minerva pels romans.
Atenea és una deessa guerrera, mai va ser nena, mai va tenir parella. El Partenó d'Atenes, a Grècia és el seu homenatge més representatiu. Se la representa com una dona vestida amb roba militar. També se l'anomena Pal·les Atenea. L'animal que la simbolitza és l'òliba i la seva planta, l'olivera.
Atenea és la divinitat tutelar d'Atenes; l'acròpolis d'aquesta ciutat era el principal centre de culte de la deessa a l'antiguitat.


Il·lustracions de Paglo Gordo.

dimarts, 25 de novembre del 2008

INVENTEM UNA HISTÒRIA?


NO ME CHILLES MÁS.

Érase una familia que sus padres siempre estaban discutiendo porque no se llevaban bien y su papá le chillaba a su mamá muy fuerte y ella un día se cansó mucho, cogió a sus hijos y se marchó.

Susana. 2n c.

BALADRE CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE