Per tal de celebrar el Dia de la Dona Treballadora hem conegut dues dones que han fet llegenda.
La primera d’elles és
Hipàtia, que va viure a Alexandria, una ciutat prop d’Egipte però que es va convertir en el centre de la cultura grega.
D’altra banda,
Safo va viure a la illa grega de Lesbos, en una època en la qual la cultura grega ja estava molt estesa.
Ambdues dones es van enfrontar en la seua època, a les costums tradicionals que anaven en contra dels drets universals i de la cultura, del pensament i de la igualtat.
Volem presentar-les per tal que soguen testimoni del que les done han aconseguit i del que encara ens queda per fer.
HIPÀTIA
Hipàtia va nàixer a Alexandria a l’any 355.Va ser una filòsofa i va destacar en les matemàtiques i en l’astronomia.
Va ser membre molt important de l’escola d’Alexandria, educant a un grup molt selecte de la ciutat.
És la primera dona matemàtica que es coneix.
Va escriure sobre astronomia i àlgebra i va perfeccionar els astrolabis (instruments per a determinar les posicions de les estrelles sobre la volta del cel) i va inventar el hidròmetre (instrument que serveix per mesurar el cabdal, la velocitat o la força dels líquids en moviment).
Hipàtia va morir assassinada per defendre les seues idees, el dret de totes les persones a tindre un pensament propi.
Va dedicar tota la seua vida al pensament i a l’ensenyament i la seua mort representa el fi del pensament clàssic.
SAFO
Safo de Lesbos va viure al segle VI abans de Crist a l’illa de Lesbos, en Grècia. Tocava la lira per acompanyar els seus poemes. Es va casar però es va quedar vídua i després va crear una escola per dones joves, en la qual ensenyava literatura, música, dansa, etc.
Va escriure milers de poemes i també va voler demostrar que una dona podia escriure un poema d'amor per a una ltra dona.
Safo amava la cultura i sobretot la llibertat, per això es va enfrontar al governador de la seua illa que va llevar drets als habitants de l’illa, obligant-los a anar-se’n.
A ella també la va obligar a anar-se’n a Sicília.
Safo va ser molt criticada en la seua època per voler viure a soles i pel seu interés per la cultura. Les dones devien quedar-se a les seues cases sense eixir i vivint en la ignorància, dedicades només al treball de la casa. Va ser per això que va decidir fundar la seua escola.Els seus poemes estan dedicats a la deessa Afrodita i a la “Mare Terra”.
“Defén el teu dret a pensar, perquè fins i tot pensar de manera errònia és millor que no pensar”.
Hipàtia d’Alexandria.
“Sola, a l’alta branca, envermelleix una dolça poma, alt, en allò més alt, inadvertida als collidors. No, no inadvertida, és que no pogueren atrapar-la.”
Safo de Lesbos.
