EL CEIP BALADRE CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

REPÚBLICA DE IRLANDA

En clase hemos aprendido cosas de la República de Irlanda, ya que es uno de los países que participan con nuestro cole en el Proyecto Comenius.

¿Queréis saber todo lo que hemos aprendido?
CAPITAL: Dublín
MONEDA: Euro
SUPERFICIE: 84.421 Km2
HABITANTES: 4.460.000
FORMA DE GOBIERNO: República
JEFA DE ESTADO: Mary Mcleese
PRIMER MINISTRO: Brian Cowen

IDIOMA: Inglés e Irlandés
RELIGIÓN: Mayoritariamente católica.
CLIMA: es suave. Llueve durante todo el año y la humedad es muy alta
FLORA: casi no hay bosques. Abundan las praderas de tréboles.
FAUNA: es muy pobre. Hay zorros, liebres y hurones.
GASTRONOMÍA: el ingrediente principal es la patata. Los pescados más típicos son el salmón y el bacalao.
PERSONAJES CÉLEBRES: Óscar Wilde (escitor) y Pierce Brosnan (actor).

Escrito por Toni Tolosa y Mohamed Rouaz (6ºA)

Celebració del 9 d'octubre.

Aquestes són les danses i les llegendes que hem treballat a l'escola per la celebració del 9 d'octubre.

Llegenda de la princesa Zaidia.

El rei Aben Sad tenia un palau a València anomenat Mardanis, i que ara correspon als Vivers de la ciutat. Aquest monarca estava casat amb una hermosa dona de la qual estava molt enamorat, Zobeidia, filla de Ibrahim. Fruit d’aquest amor va nàixer Zaidia una bella princesa valenciana que a més a més destacava per la seua intel·ligència.
D’altra banda rei Cid Abu Sad, que era conegut com “El Llop”, va voler conquerir el regne de València i per tal d’intentar-ho es va fer amic d’Ibrahim, sogre d’Aben Sad.
Ibrahim no coneixia les dolentes intencions d’“El Llop” i el va deixar apropar-se a les fronteres del regne.
Quan Aben Sad es va adonar de que el seu enemic estava massa prop va demanar ajuda al rei de Castella. Aquest monarca li va deixar algunes tropes però no van ser prou perquè les de l’invasor eren més nombroses, així que van perdre la batalla.
El monarca es va enfadar moltíssim a Ibrahim i encara que volia molt la seua dona va obligar-la a que tornara amb el seu pare per tal de castigar-lo, la va repudiar.

La princesa Zaidia es va posar molt trista i quants més dies passaven més trista estava perquè volia molt la seua mare i perquè pensava que el seu pare no s’havia aportat bé amb ella. Tant va insistir que finalment el rei Aben Sad va acceptar que la seua dona regresara, perquè no volia veure a la seua filla trista i perquè la tirava molt a faltar.
Es va adonar que ni el seu sogre ni la seua esposa tenien la culpa de les dolentes intencions d’”El Llop” i per tal de compensar a tothom el mal que havia fet va decidir fer una festa. Van engalanar les barques i van fer una desfilada pel Guadalaviar, que ara s’anomena Túria, juntament amb els amics cristians que els havien ajudat. Després va decidir canviar el nom del seu palau, que passaria a anomenar-se Zaidia, en honor a la seua filla. Així va cridar a molts il·lustrats de totes les branques de les arts per tal de convertir el “nou” palau en el millor de tots els regnes.

Llegenda de la rata penada.

La rata penada és l’animal de l’escut de la ciutat de València. Segons la llegenda en la cultura àrab es domesticaven i s’utilitzaven per espantar els mosquits dels terrenys pantanosos de prop de València.


En l’època de Jaume I un profeta àrab augurà que mentre la rata penada de l’amo de la ciutat poguera volar totes les nits la ciutat es mantindria en poder musulmà.
Les tendes de les tropes del rei Jaume I estaven acampades al raval de Russafa, fora de la muralla de la ciutat de València, per tal d’arravatar-los la ciutat als musulmans.
Va ser aleshores quan una rata penada va fer un niu en la part alta de la tenda del rei com si volguera coronar-la i augurar la victòria de Jaume I. El rei va ordenar que no l’esglaiaren, sinó que la complagueren per a que es quedara a gust al campament.
Una nit quan l’exèrcit cristià dormia tranquil i confiat es va sentir prop de la tenda del rei un estrany copejar de tambor. Un soldat el va despertar, alertant-lo. De seguida va cridar als seus capitans per a que donaren ordre als guàrdies d’extremar la vigilància. Aleshores s’adonaren de que l’exèrcit moro estava prop del campament i donaren la veu d’alarma.
Tots el soldats s’alçaren ràpidament i van aconseguir que es retiraren.
El rei va voler agrair a qui havia tocat el tambor. Gran va ser la seua sorpresa quan va descobrir que la rata penada va donar l’avís. L’animalet s’havia deixat caure amb totes les seues forces moltes vegades sobre el tambor fins que va aconseguir despertar el rei.
Com a premi a la seua decisiva ajuda Jaume I va fer posar la rata penada en la part més alta de l’escut real de la ciutat de València.

Llegenda de l'oroneta

Conta la llegenda que el rei Jaume I ,abans de conquerir València plantà el seu campament a les terres de Borriana.
Aquells dies una oroneta va arribar-hi amb les seues companyes. El lloc els va agradar i s’hi quedaren.

L’oroneta de seguida es va enamorar i construí el niu en el pal del mig de la tenda del rei. Les seues companyes tot era dir-li :

- No el faces ! qualsevol dia un colp de vent te l’arrabassarà.

Però ella com si res. Hi va fer el niu , va pondre els ous i els va covar i en van néixer les oronetes més vives que mai haveu vist.

Mentre l’oroneta s’afanyava en portar el menjar a les seues filles, En Jaume es disposava avançar cap a València i els seus servents a desmuntar les tendes.

L’oroneta en sentir com es movia el pal començà a volar i xisclar fins que el rei se’n va adonar i manà que la seua tenda restara alçada.
L’oroneta voltejava el cap en agraïment al rei
I quan el rei va ser molt vellet va voler que aquest fet fora escrit en el llibre de les seues Cròniques.

Benvinguts i benvingudes!!!

Aquest curs anem a continuar treballant al voltant del tema de la cultura clàssica. Anem a aprendre més coses sobre els déus i les deesses de l’Olimp i sobre la forma de vida de l’època.

Però tenim moltes novetats.

El nostre SEMINARI D’ANIMACIÓ LECTORA versarà sobre les llegendes. “Llegint per la senda de la llegenda”. Coneixerem llegendes tradicionals que ens ajudaran a contextualitzar les nostres activitats de centre.

A més a més anem a treballar en un PROJECTE COMENIUS, juntament amb sis països més d’Europa: República de Irlanda, Irlanda del Nord, Àustria, Anglaterra, Grècia i Xipre. Coneixerem llegendes tradicionals d’aquests països, treballarem els valors que com a europeus tenim en comú i compartirem experiències amb xiquets i xiquetes de les escoles d’aquetes nacions.
Un viatge fascinant, no? Alerta al blog!

JORNADES CULTURALS: ELS VIATGES D'ULISSES

L’Odissea conta el viatge que va fer Ulisses ( Odisseo en la mitologia grega) des de Troia a Itaca després de la guerra entre grecs i troians. Nosaltres hem pogut realitzar el recurregut d'Ulisses a través dels nostres taller de les jornades culturals i l'hem pogut conèixer molt bé.
Ulises i els seus guerrers partiren des de Troia en dotze vaixells. Tenien moltes ganes d’aplegar a les seues terres per tornar a veure a les seues famílies , ja que havien estat deu anys fora. Però els deus havien preparat a Ulises un llarg i accidentat viatge que duraria uns altres déu anys.

EL PAÍS DELS LOTÒFAGS

Quan eixiren de Troia els vents foren desfavorables i portaren els vaixells cap al sud , mots lluny de Itaca. Després de molts dies de viatge aplegaren al país dels lotòfags on la gent s’alimentava només que de flors . Ulises envià a tres homens a per aigua i aliments i aquestos van ser rebuts molt amistosament pels habitants del país que els oferiren flors de loto per menjar. Eren tan dolces que quan les menjaven s’oblidaven de tot i només volien quedar-se per sempre en aquelles terres sense preocupar-se de res.
Quan Ulises descobrí el que hi pasaba, desembarcà amb la resta dels homens, nyugà de peus i mans als tres que s`havien adormit i manà que els portaren al vaixell i començaren ràpidament a remar per tal d’escapar quan abans del “país del loto”.

LA TERRA DELS CÍCLOPS

Aplegaren després a l’illa de Sicília la terra dels cíclops, uns gegants molt ferotges, que teien un sol ull al front i que vivien en coves.
El més roí de tots era Polifem, fill de Posidó, que tenia ramats d’ovelles i cabres.
Ulises comença a explorar l’illa amb dotze dels seus homens , un odre de ví i un sac de enjar. Entraren a la cova de Polifem i veren que hi havia formatges, llet i corders.
Vulgueren anar-se`n ràpidament però Ulises volia conéixer a l’amo d’aquela cova.
Quan es va fer de nit aplegà Polifem amb el seu ramat i al veure a Ulises s’enfadà molt i començà a cridar, Tacna l’entrada de la cova i es menjà a dos dels seus homens.
Ulises , ingeniosament li oferí ví i el menjar que portava. Quan el cícñop li preguntà pel seu nom , aquest li va contestar que li deien “NINGÚ”.
Polifem s’emborratxà i es va quedar adormit. Aleshores, Ulises, ajudat pels seus soldats aprofità i li clavà un tronc afilat d’olivera a l’únic ull que tenia. El cíclop es despertà de dolor , donant crits i queixant-se.
Al sentir els crits s’acostaren els altres cíclops i al preguntar-li qui li havia fet mal ,ell responia :
- “Ningú”, m’ha fet mal.

Al sentir això , els altres cíclops se n’anaren pensant que no pasaba res .
Després Polifem llevà la pedra que estava taponant l’eixida i va seure fora obrint els braços per que no passara ningú.
L’ingeniós Ulises anava nyugant als seus homens a la panxa de les ovelles, ell va elegir la més gran i així van eixir de la cova, enganyan a Polifem.
Aplegaren als vaixells i quan estigueren ben lluny , Ulises va cridar:
- Polifem , si algú alguna vegada et pregunta qui et va deixar cec di-li que va ser Ulises , rei d’Itaca.
Aleshores , Polifem demanà ajuda a son pare Posidó per què castigara Ulises i no puguera tornar a casa i si ho feia que fora tard i mal.
A partir d’eixe moment la fúria perseguiria Ulisses .

L’ILLA D’EOL
Aplegaren a Eolia el lloc on vivia Eol déu dels vents que els va rebre amb molta hospitalitat.Després de descansar durant un mes Ulises li demanà ajuda a Eol per tornar a casa . Eol impulsà les seues naus cap a Itaca amb vents favorables i plenà un odre de pell de bor amb els vents desfavorables que no havien obrir sota cap excusa.
Estigueren navegant durant deu dies i com que Ulises estava molt cansat es va quedar adormit. El seus homes , que estaven encuriosits pel que contenia el sac l’obriren pensant que seria or i argent i deixaren fugir als vents desfavorables que els tornaren a l’illa.
Quan Ulisses es va despertar tornà a demanar a Eol que l’ajudara, però aquest s’asustà perquè pensà que els déus no aconpanyaven a Ulises i el tirà de la seua illa.

CIRCE , LA MAGA
Amb un sol vaixell i uns pocs homes aplegaren a l’illa de Eea, on vivia la maga Circe , que convertia els homes en animals.
Ulises encomanà a Euriloco i a la meitat dels mariners que recorregueren l’illa.Ell i l’altra meitat es quedarien al vaixell.
Aplegaren a les portes del palau de Circe i custodiant les portes trobaren llops i llenos, que no eren més que mariners als que la maga havia encantat i que quan s’acostaven alçaven les potes i els acariciaven.
La maga inviotà a passar als mariners però Euriloco es quedà a la porta. Circe convertí als mariners en porcs i els deixà a la porquera. Euriloco tornà a contar a Ulises el que havia succeit i Ulises se n’anà en busca dels seus homes. En el camí es trobà amb el déu Hermes que el va prevenir dels trucs de Circe i li donà una flor que el protegiria de la maga.
Quan Ulises aplegà al palau Circe li preparà un menjar encantat i quan va acabar li tocà amb una vareta per tal que es convertira en porc, però Ulises es va llançar en un bot i amb l’espasa s’enfrontà amb Circe. La maga es posà a plorar i li digué que perquè no havia fet efecte el seu encanteri. Circe li demanà perdó i tornà aconvertir en humans tots els animals , invitant-los a descansar allí es quedaren durant un any.

VIATGE A L’HADES

Ulisses i els seus homes decidiren continuar el viatge cap a Itaca.

Circe els aconsellà que anaren a l’inframon per tal de que el savi Teresies els aconsellara sobre el que haurien de fer.
Viatjaren a l’Hades i l’oferiren un vedell i una ovella negra .El savi els va dir que hi havia un déu que els estava fent penós el viatge per haver deixat cec al seu fill.
Tiresies li va dir que hauria de passar per l’illa de Tinacria on pasturen vaques i ovelles que havia de respectar perquè si no ho feia així perdria als seus homes i el seu vaixell.

ELS CONSELLS DE CIRCE

Tornaren a l’illa de Eea i la maga Circe es reuní amb Ulises per ajudar-lo. Li va dir que passaría per la costa de les tres sirenes. Quan els mariners senten els seus cants es queden encisats s ‘endinsen en la mar i no tornen mai. Deuràs tapar els oits amb cera i ordenar que et nyuguen al pal per tal de que no et passe res.

LES SIRENES

Continuaren el viatge i aplegaren a l’illa de les sirenes. Ulisses tapà els Otis dels seus homes i ordenà que el nyugaren al mástil.
Quan veren el vaixell les tres sirenes Partepone, Leucosia i Ligia cantaren tan dolçament que Ulises pregà als seus homes que el soltaren `però els mariners remaren amb força i s’allunyaren de la costa.
Les sirenes es suicidaren perquè no pugueren atraure a Ulises. Al lloc on vaser soterrada Partepone, va ser fundada Nàpols.

ULISSES ES DESPERTA A ITACA

Quan Ulises aplegà a Itaca no la reconeixia. Atenea que havia estat protegint-lo ,al llarg del viatge, canvià l’aspecte d’Ulisses perquè ningú no puguera reconèixer-lo, transformant-lo en un vell amb la roba bruta.

DEMÈTER

En la mitologia grega Demèter és la deessa de l’agricultura. Se la venera com la portadora de les estacions. És filla de Cronos i Rea, i per tant germana de Zeus. En la mitologia romana es va anomenar Ceres.
Se sol representar a Demèter pujada a un carro i associada amb freqüència a imatges de la collita, incloent flors, fruita i gra. De vegades també se la representa amb la seua filla Persèfone.
Demèter va ensenyar a la humanitat les arts de l’agricultura: sembrar llavors, recollir, etc.

MITE DE DEMÈTER I TRIPTÒLEM.

Demèter anava buscant la seua filla Persèfone per Escítia i Triptòlem li va donar una informació que la va ajudar a trobar-la. Va trobar una manera de mostrar el seu agraïment.

La deessa li va regalar a Triptòlem un carro alat d’una sola roda tirat per dracs per a que plantaren llavors des de l’aire per tota la Terra. Li va ensenyar l’art de l’agricultura i a través d’ell a la resta de Grècia, on tots i totes aprengueren a plantar i segar els conreus.

Després Triptòlem es va allotjar a casa de Linco, rei d’Escítia. Aquest no va voler ensenyar les arts de l’agricultura als seus súbdits, perquè tenia molta enveja de Triptòlem i va intentar assassinar-lo. Aleshores Demèter va convertir Linco en un linx i Triptòlem va poder continuar el seu viatge per Grècia.

POSIDÓ

Posidó era el déu del mar i dels terratrèmols. En el seu aspecte benigne apareix com a creador d’illes i de mars en calma. Quan s’enfadava o era ignorat, clavava en el sòl el seu trident i provocava brolladors caòtics, terratrèmols, enfonsaments i naufragis.

Era fill de Cronos i Rea. Ell i els seus germans Zeus, Hades i Démeter, eren els déus que podien manar sobre la Natura.
Es representa en una quadriga tirada per cavalls de mar o dofins. El seu atribut és el trident. En la mitologia romana es va anomenar Neptú.

Posidó apareix normalment representat conduint un carro tirat per un hipocamp o per cavalls que podien cavallar sobre la mar. Estava associat amb els dofins i vivia a un palau al fons de la mar fet de corals i gemes.

MITE DE L'ATLÀNTIDA.

Al començar el regnat dels Olímpics, cada déu va seleccionar una regió terrestre. Van sorgir disputes perquè tots volien regnar sobre la mateixa zona. El món va ser dividit en tres parts: Zeus va rebre la Terra i el cel, Hades el inframón i Posidó la mar. Es va fer amb el continent de l’Atlàntida.

L’Atlàntida va ser dividida entre els deu fills de Posidó i Cleito (cinc parells de bessons). Va prendre el nom d’un dels fills bessons de Posidó, Atles, que també va donar nom a l’oceà. Van governar durant molt de temps, extenent els seus dominis a moltes illes circumdants. Era una illa rica en metalls, entre els quals destacava l’orialco, més valuós que l’or. També hi havia moltes reserves de fusta i una flora i fauna molt diversa i abundant.
Posidó va fer dos cercles de terra i tres d’aigua a la muntanya on vivia Cleito. Els habitants van crear un palau reial i molts ponts i camins que unien els anells de terra.
Aquest territori, passat un temps, va perdre interès per a Posidó i va provocar un terratrèmol tan gran que la Atlàntida va quedar destruïda i desaparegué per sempre en les profunditats de l’oceà.
Durant molts anys, moltes civilitzacions s’han dedicat a buscar al fons dels oceans aquesta ciutat perduda. S’han fet moltes expedicions i s’han escrit molts llibres al voltant del tema i encara avui no s’ha pogut saber res d’aquest continent ni on estava localitzat exactament.

ATALANTA.

Atalanta fou una heroïna, filla de Iasos, rei d'Arcàdia, i de Clímene.
Va ser una heroïna consagrada a Artemisa i reconeguda per les seves immillorables habilitats per a la cacera.
El seu pare, que no desitjava tindre una xiqueta, l'abandonà al mig d'un bosc situat al mont Parteni, on va ser criada per una óssa fins que uns caçadors la trobaren i s'encarregaren d'educar-la.
Atalanta tenia com a model a la deessa Artemisa i, com ella, no va voler casar-se. Però, estava continuament assetjada per molts pretendents i va decidir que es casaria amb aquell que la pogués vèncer en una cursa, i qui no ho aconseguís seria executat. Així pensava que la deixarien en pau i no voldrien competir amb ella.

Però es va equivocar i van ser molts els que volgueren competir amb Atalnta per casar-se amb ella i tots van ser executats perquè cap va conseguir guanyar-la.
Un dia Hipòmenes, que estava realment enamorat d’ella i que no era bo en les curses, es va decidir a competir amb ella però li va demanar ajuda a la deessa Artemisa. Aquesta li va donar tres pomes d’or procedents del Jardí de les Hespèrides per a que les urilitzara en la cursa amb Atalanta. Només n'havia de llançar una fora de pista i, mentre ella s'entretenia a collir-la, ell podia agafar avantatge. Ho va fer tres vegades, i així va arribar el primer a la meta. Però Hipòmenes s'havia oblidat de fer el sacrifici a Afrodita en agraïment a l'ajuda rebuda, i la deessa els va castigar transformAnt-los en lleons.