
El rei Aben Sad tenia un palau a València anomenat Mardanis, i que ara correspon als Vivers de la ciutat. Aquest monarca estava casat amb una hermosa dona de la qual estava molt enamorat, Zobeidia, filla de Ibrahim. Fruit d’aquest amor va nàixer Zaidia una bella princesa valenciana que a més a més destacava per la seua intel·ligència.
D’altra banda rei Cid Abu Sad, que era conegut com “El Llop”, va voler conquerir el regne de València i per tal d’intentar-ho es va fer amic d’Ibrahim, sogre d’Aben Sad.
Ibrahim no coneixia les dolentes intencions d’“El Llop” i el va deixar apropar-se a les fronteres del regne.
Quan Aben Sad es va adonar de que el seu enemic estava massa prop va demanar ajuda al rei de Castella. Aquest monarca li va deixar algunes tropes però no van ser prou perquè les de l’invasor eren més nombroses, així que van perdre la batalla.
El monarca es va enfadar moltíssim a Ibrahim i encara que volia molt la seua dona va obligar-la a que tornara amb el seu pare per tal de castigar-lo, la va repudiar.
D’altra banda rei Cid Abu Sad, que era conegut com “El Llop”, va voler conquerir el regne de València i per tal d’intentar-ho es va fer amic d’Ibrahim, sogre d’Aben Sad.
Ibrahim no coneixia les dolentes intencions d’“El Llop” i el va deixar apropar-se a les fronteres del regne.
Quan Aben Sad es va adonar de que el seu enemic estava massa prop va demanar ajuda al rei de Castella. Aquest monarca li va deixar algunes tropes però no van ser prou perquè les de l’invasor eren més nombroses, així que van perdre la batalla.
El monarca es va enfadar moltíssim a Ibrahim i encara que volia molt la seua dona va obligar-la a que tornara amb el seu pare per tal de castigar-lo, la va repudiar.
La princesa Zaidia es va posar molt trista i quants més dies passaven més trista estava perquè volia molt la seua mare i perquè pensava que el seu pare no s’havia aportat bé amb ella. Tant va insistir que finalment el rei Aben Sad va acceptar que la seua dona regresara, perquè no volia veure a la seua filla trista i perquè la tirava molt a faltar.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada