dimarts, 24 de novembre del 2009
dilluns, 23 de novembre del 2009
REPÚBLICA DE IRLANDA
En clase hemos aprendido cosas de la República de Irlanda, ya que es uno de los países que participan con nuestro cole en el Proyecto Comenius.
¿Queréis saber todo lo que hemos aprendido?
CAPITAL: Dublín
MONEDA: Euro
SUPERFICIE: 84.421 Km2
HABITANTES: 4.460.000
FORMA DE GOBIERNO: República
JEFA DE ESTADO: Mary Mcleese
PRIMER MINISTRO: Brian Cowen
¿Queréis saber todo lo que hemos aprendido?
CAPITAL: Dublín
MONEDA: Euro
SUPERFICIE: 84.421 Km2
HABITANTES: 4.460.000
FORMA DE GOBIERNO: República
JEFA DE ESTADO: Mary Mcleese
PRIMER MINISTRO: Brian Cowen
IDIOMA: Inglés e Irlandés 
RELIGIÓN: Mayoritariamente católica.
CLIMA: es suave. Llueve durante todo el año y la humedad es muy alta
FLORA: casi no hay bosques. Abundan las praderas de tréboles.
FAUNA: es muy pobre. Hay zorros, liebres y hurones.
GASTRONOMÍA: el ingrediente principal es la patata. Los pescados más típicos son el salmón y el bacalao.
PERSONAJES CÉLEBRES: Óscar Wilde (escitor) y Pierce Brosnan (actor).
Escrito por Toni Tolosa y Mohamed Rouaz (6ºA)
divendres, 20 de novembre del 2009
Celebració del 9 d'octubre.
Aquestes són les danses i les llegendes que hem treballat a l'escola per la celebració del 9 d'octubre.
Llegenda de la princesa Zaidia.
El rei Aben Sad tenia un palau a València anomenat Mardanis, i que ara correspon als Vivers de la ciutat. Aquest monarca estava casat amb una hermosa dona de la qual estava molt enamorat, Zobeidia, filla de Ibrahim. Fruit d’aquest amor va nàixer Zaidia una bella princesa valenciana que a més a més destacava per la seua intel·ligència.
D’altra banda rei Cid Abu Sad, que era conegut com “El Llop”, va voler conquerir el regne de València i per tal d’intentar-ho es va fer amic d’Ibrahim, sogre d’Aben Sad.
Ibrahim no coneixia les dolentes intencions d’“El Llop” i el va deixar apropar-se a les fronteres del regne.
Quan Aben Sad es va adonar de que el seu enemic estava massa prop va demanar ajuda al rei de Castella. Aquest monarca li va deixar algunes tropes però no van ser prou perquè les de l’invasor eren més nombroses, així que van perdre la batalla.
El monarca es va enfadar moltíssim a Ibrahim i encara que volia molt la seua dona va obligar-la a que tornara amb el seu pare per tal de castigar-lo, la va repudiar.
D’altra banda rei Cid Abu Sad, que era conegut com “El Llop”, va voler conquerir el regne de València i per tal d’intentar-ho es va fer amic d’Ibrahim, sogre d’Aben Sad.
Ibrahim no coneixia les dolentes intencions d’“El Llop” i el va deixar apropar-se a les fronteres del regne.
Quan Aben Sad es va adonar de que el seu enemic estava massa prop va demanar ajuda al rei de Castella. Aquest monarca li va deixar algunes tropes però no van ser prou perquè les de l’invasor eren més nombroses, així que van perdre la batalla.
El monarca es va enfadar moltíssim a Ibrahim i encara que volia molt la seua dona va obligar-la a que tornara amb el seu pare per tal de castigar-lo, la va repudiar.
La princesa Zaidia es va posar molt trista i quants més dies passaven més trista estava perquè volia molt la seua mare i perquè pensava que el seu pare no s’havia aportat bé amb ella. Tant va insistir que finalment el rei Aben Sad va acceptar que la seua dona regresara, perquè no volia veure a la seua filla trista i perquè la tirava molt a faltar.
Es va adonar que ni el seu sogre ni la seua esposa tenien la culpa de les dolentes intencions d’”El Llop” i per tal de compensar a tothom el mal que havia fet va decidir fer una festa. Van engalanar les barques i van fer una desfilada pel Guadalaviar, que ara s’anomena Túria, juntament amb els amics cristians que els havien ajudat. Després va decidir canviar el nom del seu palau, que passaria a anomenar-se Zaidia, en honor a la seua filla. Així va cridar a molts il·lustrats de totes les branques de les arts per tal de convertir el “nou” palau en el millor de tots els regnes. Llegenda de la rata penada.
La rata penada és l’animal de l’escut de la ciutat de València. Segons la llegenda en la cultura àrab es domesticaven i s’utilitzaven per espantar els mosquits dels terrenys pantanosos de prop de València.
En l’època de Jaume I un profeta àrab augurà que mentre la rata penada de l’amo de la ciutat poguera volar totes les nits la ciutat es mantindria en poder musulmà.
Les tendes de les tropes del rei Jaume I estaven acampades al raval de Russafa, fora de la muralla de la ciutat de València, per tal d’arravatar-los la ciutat als musulmans.
Va ser aleshores quan una rata penada va fer un niu en la part alta de la tenda del rei com si volguera coronar-la i augurar la victòria de Jaume I. El rei va ordenar que no l’esglaiaren, sinó que la complagueren per a que es quedara a gust al campament.
Una nit quan l’exèrcit cristià dormia tranquil i confiat es va sentir prop de la tenda del rei un estrany copejar de tambor. Un soldat el va despertar, alertant-lo. De seguida va cridar als seus capitans per a que donaren ordre als guàrdies d’extremar la vigilància. Aleshores s’adonaren de
que l’exèrcit moro estava prop del campament i donaren la veu d’alarma.
Tots el soldats s’alçaren ràpidament i van aconseguir que es retiraren.
El rei va voler agrair a qui havia tocat el tambor. Gran va ser la seua sorpresa quan va descobrir que la rata penada va donar l’avís. L’animalet s’havia deixat caure amb totes les seues forces moltes vegades sobre el tambor fins que va aconseguir despertar el rei.
Com a premi a la seua decisiva ajuda Jaume I va fer posar la rata penada en la part més alta de l’escut real de la ciutat de València.
En l’època de Jaume I un profeta àrab augurà que mentre la rata penada de l’amo de la ciutat poguera volar totes les nits la ciutat es mantindria en poder musulmà.
Les tendes de les tropes del rei Jaume I estaven acampades al raval de Russafa, fora de la muralla de la ciutat de València, per tal d’arravatar-los la ciutat als musulmans.
Va ser aleshores quan una rata penada va fer un niu en la part alta de la tenda del rei com si volguera coronar-la i augurar la victòria de Jaume I. El rei va ordenar que no l’esglaiaren, sinó que la complagueren per a que es quedara a gust al campament.
Una nit quan l’exèrcit cristià dormia tranquil i confiat es va sentir prop de la tenda del rei un estrany copejar de tambor. Un soldat el va despertar, alertant-lo. De seguida va cridar als seus capitans per a que donaren ordre als guàrdies d’extremar la vigilància. Aleshores s’adonaren de
que l’exèrcit moro estava prop del campament i donaren la veu d’alarma.Tots el soldats s’alçaren ràpidament i van aconseguir que es retiraren.
El rei va voler agrair a qui havia tocat el tambor. Gran va ser la seua sorpresa quan va descobrir que la rata penada va donar l’avís. L’animalet s’havia deixat caure amb totes les seues forces moltes vegades sobre el tambor fins que va aconseguir despertar el rei.
Com a premi a la seua decisiva ajuda Jaume I va fer posar la rata penada en la part més alta de l’escut real de la ciutat de València.
Llegenda de l'oroneta
Conta la llegenda que el rei Jaume I ,abans de conquerir València plantà el seu campament a les terres de Borriana.
Aquells dies una oroneta va arribar-hi amb les seues companyes. El lloc els va agradar i s’hi quedaren.
L’oroneta de seguida es va enamorar i construí el niu en el pal del mig de la tenda del rei. Les seues companyes tot era dir-li :
- No el faces ! qualsevol dia un colp de vent te l’arrabassarà.
Però ella com si res. Hi va fer el niu , va pondre els ous i els va covar i en van néixer les oronetes més vives que mai haveu vist.
Mentre l’oroneta s’afanyava en portar el menjar a les seues filles, En Jaume es disposava avançar cap a València i els seus servents a desmuntar les tendes.
L’oroneta en sentir com es movia el pal començà a volar i xisclar fins que el rei se’n va adonar i manà que la seua tenda restara alçada.
L’oroneta voltejava el cap en agraïment al rei
I quan el rei va ser molt vellet va voler que aquest fet fora escrit en el llibre de les seues Cròniques.
Aquells dies una oroneta va arribar-hi amb les seues companyes. El lloc els va agradar i s’hi quedaren.
L’oroneta de seguida es va enamorar i construí el niu en el pal del mig de la tenda del rei. Les seues companyes tot era dir-li :
- No el faces ! qualsevol dia un colp de vent te l’arrabassarà.
Però ella com si res. Hi va fer el niu , va pondre els ous i els va covar i en van néixer les oronetes més vives que mai haveu vist.
Mentre l’oroneta s’afanyava en portar el menjar a les seues filles, En Jaume es disposava avançar cap a València i els seus servents a desmuntar les tendes.
L’oroneta en sentir com es movia el pal començà a volar i xisclar fins que el rei se’n va adonar i manà que la seua tenda restara alçada.
L’oroneta voltejava el cap en agraïment al rei
I quan el rei va ser molt vellet va voler que aquest fet fora escrit en el llibre de les seues Cròniques.
Benvinguts i benvingudes!!!
Aquest curs anem a continuar treballant al voltant del tema de la cultura clàssica. Anem a aprendre més coses sobre els déus i les deesses de l’Olimp i sobre la forma de vida de l’època.
Però tenim moltes novetats.
El nostre SEMINARI D’ANIMACIÓ LECTORA versarà sobre les llegendes. “Llegint per la senda de la llegenda”. Coneixerem llegendes tradicionals que ens ajudaran a contextualitzar les nostres activitats de centre.
A més a més anem a treballar en un PROJECTE COMENIUS, juntament amb sis països més d’Europa: República de Irlanda, Irlanda del Nord, Àustria, Anglaterra, Grècia i Xipre. Coneixerem llegendes tradicionals d’aquests països, treballarem els valors que com a europeus tenim en comú i compartirem experiències amb xiquets i xiquetes de les escoles d’aquetes nacions.
Un viatge fascinant, no? Alerta al blog!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
