ATENEA I ARACNE

Aracne era una jove de Meonia que s’havia guanyat la fama de ser molt bona teixidora. Era una autèntic plaer veure no només les seues peces de tela ja acabades, les quals eren molt belles, sinó també veure com treballava.
En la seua manera de treballar es notava que havia sigut alumna de la deessa Atenea, però ella sempre ho negava dient que era molt millor que la deessa i la reptava a competir amb ella.
Açò va arribar a oïts de Atenea que es va enfadar molt, però va decidir donar una oportunitat a Aracne per a que s’empenedira. Es va disfressar de vella i es va presentar en sa casa. Li va dir a la jove que havia de buscar ser cada vegada millor teixidora però que havia de reservar a Atenea el privilegi de ser la millor, i que per tant havia de demanar disculpes a la deessa.
Aracne es va enfadar i no només es negava a admetre que Atenea era millor sinó que continuà reptant-la a demostrar-ho i es preguntava per què no acudia la deessa a visitar-la.
Aleshores Atenea es va llevar la disfressa i cadascuna de elles es va posar en un lloc diferent i amb fils començaren a teixir. Van treballar molt apresa , movent els braços tant ràpid que no se’ls podia seguir amb la mirada.
Al final ambdues dones presenten les seues teles i es va poder comprovar que efectivament la tela de Aracne era molt millor i més bonica que la de Atenea.
La rosa deessa guerrera no va poder suportar la derrota i va trencar les teles i amb la fusta de teixir va colpejar a Aracne al cap, amb la intenció de matar-la, però finalment es va apiadar d’ella i li digué que la deixaria viure però que es passaria la resta de la seua vida penjada i teixint; la va convertir en una aranya, que segueix soltant un fil amb el qual elabora les seus teles