Fulles de Baladre: de febrer 2009

MITE D'ARTEMISA I ORIÓ

Quan Artemisa tenia tres anys va demanar al seu pare, Zeus, mentre estava asseguda al seus genolls, que li concedira alguns desitjos: no casar-se mai, gossos de cacera, cérvols per tirar del seu carro, vint ninfes com a companyes de caça que tampoc volgueren mai casar-se i seixanta oceànides. Zeus va accedir als seus desitjos.

Orió es va convertir en company de caça d’Artemisa. Apol·lo, el seu germà, es va posar molt gelós perquè va pensar que Artemisa oblidaria la seua idea de no casar-se mai i perquè la seua germana ja no li feia tant de cas com abans de conèixer al seu nou company de cacera. Així va tramar una malifeta per tal de matar Orió.

Apol·lo li va contar a Gaia que Orió era molt vanitós i que sempre anava contant a tothom que era molt bon caçador. Gaia va enviar un escorpí cap a d’ell. Orió tracta d’escapar nedant cap a l’illa de Delos, però Apol·lo va reptar a Artemisa a veure si era capaç de disparar una de les seues fletxes i encertar a aquell que marxava nedant.
Artemisa, que era molt bona disparant, va llençar una de les seues fletxes i encertà, sense saber que acabava de matar al seu benvolgut company d’aventures. Quan ho va descobrir es va entristir moltíssim.

Zeus va escoltar els plors i les queixes de la seua filla i va col·locar a Orió en les estrelles. Així va nàixer la constel·lació que porta el seu nom.

De la mateixa forma a l’escorpí, el va situar entre les estrelles i així va nàixer la

constel·lació d’Escorpí, per això Escorpí apareix just quan Orió comença a pondre’s: l’escorpí encara el persegueix. A més a més el gos de caça d’Orió passà a ser Sirius, l’estrella del gos.

MITE DE ZEUS I EUROPA

Zeus estava enamorat d’Europa i va decidir seduir-la. Era una dona fenícia que acabaria donant el seu nom al continent europeu. Zeus es va transformar en un bou blanc i es va barrejar amb el ramat del seu pare.

Mentre Europa i el seu seguici recollien flors prop de la platja, ella va veure el bou i va acaronar els seus costats. Quan va veure que era mans va pujar al seu llom. Zeus aprofità aquesta oportunitat i va córrer cap a la mar, nedant amb Europa a la seua esquena, fins a l’illa de Creta. Aleshores li va revelar la seua autèntica identitat i Europa es va convertir en la primera reina de Creta.

Més tard Zeus va recrear la forma del bou blanc en les estrelles, que actualment es coneix com la constel·lació del Taure. Algunes llegendes conten que aquest mateix bou va ser el que es va topar Heracles i que finalment engendrà el Minotaure.

EL DÉU I LA DEESSA DEL MES.

ARTEMISA.

En la mitologia grega Artemisa en grec antic Αρτεμις) és la filla de Zeus i Letona i la germana bessona d’Apol·lo. Normalment era representada com a deessa verge de la caça, portant un arc i fletxes. Va ser una de les deesses més venerades i una de les més antigues. En la mitologia romana va ser nomenada Diana.
Així, Artemisa va ser deessa de la caça, dels animals salvatges, de les terres salvatges i de la fertilitat i els parts, ja que va ajudar a sa mare en el part dels seu germà bessó Apol·lo.
Normalment es representa com a una caçadora portant un vestit curt, amb botes de cacera, carcaix, arc i fletxes. Sovint apareix acompanyada per un cérvol o un gos de cacera.

ZEUS.

Zeus (grec: Zeús, Διός Diós) en la mitologia grega és el déu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Júpiter. Va lluitar contra el seu pare recolzat per la resta de déus i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp.
Els seus atributs són el raig, el bou, l’àguila i el roure. Zeus normalment es representa dret avançant amb un raig a la seua mà dreta o assegut majestuosament.

Va casar-se amb Hera però tingué diferents embolics i fills amb d'altres dones ja fossin divines o mortals. Per tal d'aconseguir els seus desitjos era capaç de transformar-se en qualsevol animal. A més, posseïa el domini sobre les tempestes, els llamps i els trons. És el pare de les muses: Euterpe, Terpsícore, Polímnia, Melpòmene, Talia, Cal·líope, Urània, Clio i Èrato.
Els seus descendents més coneguts són Atenea, Apol·lo i Artemisa, Hermes, Persèfon, Donís, Perseu, Heracles, Hel·lena i Minos.

AUCA DE LA POMA DE LA DISCÒRDIA

A les bodes de Peleu i Tetis, ales quals assistiren molts déus, Eris, deessa de la discòrdia, llençà un apoma d’or amb aquestes paraules gravades:”Per a la més bella”

De seguida tres deesses reclamaren la poma com a seua: Hera, Atenea i Afrodita.

Per tal de decidir a qui pertanyia la poma de la discòrdia i per tant qui era la més bella, s’escollí Paris, el jove fill del rei Príam de Troia.

Les tres deesses intentaren subornar-lo. Hera oferí a Paris poder, Atenea saviesa i glòria militar i Afrodita el temptà amb la dona més bella de la Terra: Hel·lena.