MITE D'ARTEMISA I ORIÓ

Quan Artemisa tenia tres anys va demanar al seu pare, Zeus, mentre estava asseguda al seus genolls, que li concedira alguns desitjos: no casar-se mai, gossos de cacera, cérvols per tirar del seu carro, vint ninfes com a companyes de caça que tampoc volgueren mai casar-se i seixanta oceànides. Zeus va accedir als seus desitjos.
Orió es va convertir en company de caça d’Artemisa. Apol·lo, el seu germà, es va posar molt gelós perquè va pensar que Artemisa oblidaria la seua idea de no casar-se mai i perquè la seua germana ja no li feia tant de cas com abans de conèixer al seu nou company de cacera. Així va tramar una malifeta per tal de matar Orió.
Apol·lo li va contar a Gaia que Orió era molt vanitós i que sempre anava contant a tothom que era molt bon caçador. Gaia va enviar un escorpí cap a d’ell. Orió tracta d’escapar nedant cap a l’illa de Delos, però Apol·lo va reptar a Artemisa a veure si era capaç de disparar una de les seues fletxes i encertar a aquell que marxava nedant.
Artemisa, que era molt bona disparant, va llençar una de les seues fletxes i encertà, sense saber que acabava de matar al seu benvolgut company d’aventures. Quan ho va descobrir es va entristir moltíssim.
Zeus va escoltar els plors i les queixes de la seua filla i va col·locar a Orió en les estrelles. Així va nàixer la constel·lació que porta el seu nom.

De la mateixa forma a l’escorpí, el va situar entre les estrelles i així va nàixer la constel·lació d’Escorpí, per això Escorpí apareix just quan Orió comença a pondre’s: l’escorpí encara el persegueix. A més a més el gos de caça d’Orió passà a ser Sirius, l’estrella del gos.