dimecres, 27 de maig del 2009

MITE DE L'ATLÀNTIDA.

Al començar el regnat dels Olímpics, cada déu va seleccionar una regió terrestre. Van sorgir disputes perquè tots volien regnar sobre la mateixa zona. El món va ser dividit en tres parts: Zeus va rebre la Terra i el cel, Hades el inframón i Posidó la mar. Es va fer amb el continent de l’Atlàntida.

L’Atlàntida va ser dividida entre els deu fills de Posidó i Cleito (cinc parells de bessons). Va prendre el nom d’un dels fills bessons de Posidó, Atles, que també va donar nom a l’oceà. Van governar durant molt de temps, extenent els seus dominis a moltes illes circumdants. Era una illa rica en metalls, entre els quals destacava l’orialco, més valuós que l’or. També hi havia moltes reserves de fusta i una flora i fauna molt diversa i abundant.
Posidó va fer dos cercles de terra i tres d’aigua a la muntanya on vivia Cleito. Els habitants van crear un palau reial i molts ponts i camins que unien els anells de terra.
Aquest territori, passat un temps, va perdre interès per a Posidó i va provocar un terratrèmol tan gran que la Atlàntida va quedar destruïda i desaparegué per sempre en les profunditats de l’oceà.
Durant molts anys, moltes civilitzacions s’han dedicat a buscar al fons dels oceans aquesta ciutat perduda. S’han fet moltes expedicions i s’han escrit molts llibres al voltant del tema i encara avui no s’ha pogut saber res d’aquest continent ni on estava localitzat exactament.