dijous, 28 de maig de 2009

JORNADES CULTURALS: ELS VIATGES D'ULISSES

L’Odissea conta el viatge que va fer Ulisses ( Odisseo en la mitologia grega) des de Troia a Itaca després de la guerra entre grecs i troians. Nosaltres hem pogut realitzar el recurregut d'Ulisses a través dels nostres taller de les jornades culturals i l'hem pogut conèixer molt bé.
Ulises i els seus guerrers partiren des de Troia en dotze vaixells. Tenien moltes ganes d’aplegar a les seues terres per tornar a veure a les seues famílies , ja que havien estat deu anys fora. Però els deus havien preparat a Ulises un llarg i accidentat viatge que duraria uns altres déu anys.

EL PAÍS DELS LOTÒFAGS

Quan eixiren de Troia els vents foren desfavorables i portaren els vaixells cap al sud , mots lluny de Itaca. Després de molts dies de viatge aplegaren al país dels lotòfags on la gent s’alimentava només que de flors . Ulises envià a tres homens a per aigua i aliments i aquestos van ser rebuts molt amistosament pels habitants del país que els oferiren flors de loto per menjar. Eren tan dolces que quan les menjaven s’oblidaven de tot i només volien quedar-se per sempre en aquelles terres sense preocupar-se de res.
Quan Ulises descobrí el que hi pasaba, desembarcà amb la resta dels homens, nyugà de peus i mans als tres que s`havien adormit i manà que els portaren al vaixell i començaren ràpidament a remar per tal d’escapar quan abans del “país del loto”.

LA TERRA DELS CÍCLOPS


Aplegaren després a l’illa de Sicília la terra dels cíclops, uns gegants molt ferotges, que teien un sol ull al front i que vivien en coves.
El més roí de tots era Polifem, fill de Posidó, que tenia ramats d’ovelles i cabres.
Ulises comença a explorar l’illa amb dotze dels seus homens , un odre de ví i un sac de enjar. Entraren a la cova de Polifem i veren que hi havia formatges, llet i corders.
Vulgueren anar-se`n ràpidament però Ulises volia conéixer a l’amo d’aquela cova.
Quan es va fer de nit aplegà Polifem amb el seu ramat i al veure a Ulises s’enfadà molt i començà a cridar, Tacna l’entrada de la cova i es menjà a dos dels seus homens.
Ulises , ingeniosament li oferí ví i el menjar que portava. Quan el cícñop li preguntà pel seu nom , aquest li va contestar que li deien “NINGÚ”.
Polifem s’emborratxà i es va quedar adormit. Aleshores, Ulises, ajudat pels seus soldats aprofità i li clavà un tronc afilat d’olivera a l’únic ull que tenia. El cíclop es despertà de dolor , donant crits i queixant-se.
Al sentir els crits s’acostaren els altres cíclops i al preguntar-li qui li havia fet mal ,ell responia :
- “Ningú”, m’ha fet mal.

Al sentir això , els altres cíclops se n’anaren pensant que no pasaba res .
Després Polifem llevà la pedra que estava taponant l’eixida i va seure fora obrint els braços per que no passara ningú.
L’ingeniós Ulises anava nyugant als seus homens a la panxa de les ovelles, ell va elegir la més gran i així van eixir de la cova, enganyan a Polifem.
Aplegaren als vaixells i quan estigueren ben lluny , Ulises va cridar:
- Polifem , si algú alguna vegada et pregunta qui et va deixar cec di-li que va ser Ulises , rei d’Itaca.
Aleshores , Polifem demanà ajuda a son pare Posidó per què castigara Ulises i no puguera tornar a casa i si ho feia que fora tard i mal.
A partir d’eixe moment la fúria perseguiria Ulisses .

L’ILLA D’EOL
Aplegaren a Eolia el lloc on vivia Eol déu dels vents que els va rebre amb molta hospitalitat.Després de descansar durant un mes Ulises li demanà ajuda a Eol per tornar a casa . Eol impulsà les seues naus cap a Itaca amb vents favorables i plenà un odre de pell de bor amb els vents desfavorables que no havien obrir sota cap excusa.
Estigueren navegant durant deu dies i com que Ulises estava molt cansat es va quedar adormit. El seus homes , que estaven encuriosits pel que contenia el sac l’obriren pensant que seria or i argent i deixaren fugir als vents desfavorables que els tornaren a l’illa.
Quan Ulisses es va despertar tornà a demanar a Eol que l’ajudara, però aquest s’asustà perquè pensà que els déus no aconpanyaven a Ulises i el tirà de la seua illa.

CIRCE , LA MAGA
Amb un sol vaixell i uns pocs homes aplegaren a l’illa de Eea, on vivia la maga Circe , que convertia els homes en animals.
Ulises encomanà a Euriloco i a la meitat dels mariners que recorregueren l’illa.Ell i l’altra meitat es quedarien al vaixell.
Aplegaren a les portes del palau de Circe i custodiant les portes trobaren llops i llenos, que no eren més que mariners als que la maga havia encantat i que quan s’acostaven alçaven les potes i els acariciaven.
La maga inviotà a passar als mariners però Euriloco es quedà a la porta. Circe convertí als mariners en porcs i els deixà a la porquera. Euriloco tornà a contar a Ulises el que havia succeit i Ulises se n’anà en busca dels seus homes. En el camí es trobà amb el déu Hermes que el va prevenir dels trucs de Circe i li donà una flor que el protegiria de la maga.
Quan Ulises aplegà al palau Circe li preparà un menjar encantat i quan va acabar li tocà amb una vareta per tal que es convertira en porc, però Ulises es va llançar en un bot i amb l’espasa s’enfrontà amb Circe. La maga es posà a plorar i li digué que perquè no havia fet efecte el seu encanteri. Circe li demanà perdó i tornà aconvertir en humans tots els animals , invitant-los a descansar allí es quedaren durant un any.

VIATGE A L’HADES


Ulisses i els seus homes decidiren continuar el viatge cap a Itaca.

Circe els aconsellà que anaren a l’inframon per tal de que el savi Teresies els aconsellara sobre el que haurien de fer.
Viatjaren a l’Hades i l’oferiren un vedell i una ovella negra .El savi els va dir que hi havia un déu que els estava fent penós el viatge per haver deixat cec al seu fill.
Tiresies li va dir que hauria de passar per l’illa de Tinacria on pasturen vaques i ovelles que havia de respectar perquè si no ho feia així perdria als seus homes i el seu vaixell.

ELS CONSELLS DE CIRCE



Tornaren a l’illa de Eea i la maga Circe es reuní amb Ulises per ajudar-lo. Li va dir que passaría per la costa de les tres sirenes. Quan els mariners senten els seus cants es queden encisats s ‘endinsen en la mar i no tornen mai. Deuràs tapar els oits amb cera i ordenar que et nyuguen al pal per tal de que no et passe res.

LES SIRENES


Continuaren el viatge i aplegaren a l’illa de les sirenes. Ulisses tapà els Otis dels seus homes i ordenà que el nyugaren al mástil.
Quan veren el vaixell les tres sirenes Partepone, Leucosia i Ligia cantaren tan dolçament que Ulises pregà als seus homes que el soltaren `però els mariners remaren amb força i s’allunyaren de la costa.
Les sirenes es suicidaren perquè no pugueren atraure a Ulises. Al lloc on vaser soterrada Partepone, va ser fundada Nàpols.

ULISSES ES DESPERTA A ITACA

Quan Ulises aplegà a Itaca no la reconeixia. Atenea que havia estat protegint-lo ,al llarg del viatge, canvià l’aspecte d’Ulisses perquè ningú no puguera reconèixer-lo, transformant-lo en un vell amb la roba bruta.

dimecres, 27 de maig de 2009

DEMÈTER



En la mitologia grega Demèter és la deessa de l’agricultura. Se la venera com la portadora de les estacions. És filla de Cronos i Rea, i per tant germana de Zeus. En la mitologia romana es va anomenar Ceres.
Se sol representar a Demèter pujada a un carro i associada amb freqüència a imatges de la collita, incloent flors, fruita i gra. De vegades també se la representa amb la seua filla Persèfone.
Demèter va ensenyar a la humanitat les arts de l’agricultura: sembrar llavors, recollir, etc.


MITE DE DEMÈTER I TRIPTÒLEM.

Demèter anava buscant la seua filla Persèfone per Escítia i Triptòlem li va donar una informació que la va ajudar a trobar-la. Va trobar una manera de mostrar el seu agraïment.


La deessa li va regalar a Triptòlem un carro alat d’una sola roda tirat per dracs per a que plantaren llavors des de l’aire per tota la Terra. Li va ensenyar l’art de l’agricultura i a través d’ell a la resta de Grècia, on tots i totes aprengueren a plantar i segar els conreus.

Després Triptòlem es va allotjar a casa de Linco, rei d’Escítia. Aquest no va voler ensenyar les arts de l’agricultura als seus súbdits, perquè tenia molta enveja de Triptòlem i va intentar assassinar-lo. Aleshores Demèter va convertir Linco en un linx i Triptòlem va poder continuar el seu viatge per Grècia.

POSIDÓ

Posidó era el déu del mar i dels terratrèmols. En el seu aspecte benigne apareix com a creador d’illes i de mars en calma. Quan s’enfadava o era ignorat, clavava en el sòl el seu trident i provocava brolladors caòtics, terratrèmols, enfonsaments i naufragis.





Era fill de Cronos i Rea. Ell i els seus germans Zeus, Hades i Démeter, eren els déus que podien manar sobre la Natura.
Es representa en una quadriga tirada per cavalls de mar o dofins. El seu atribut és el trident. En la mitologia romana es va anomenar Neptú.


Posidó apareix normalment representat conduint un carro tirat per un hipocamp o per cavalls que podien cavallar sobre la mar. Estava associat amb els dofins i vivia a un palau al fons de la mar fet de corals i gemes.

MITE DE L'ATLÀNTIDA.

Al començar el regnat dels Olímpics, cada déu va seleccionar una regió terrestre. Van sorgir disputes perquè tots volien regnar sobre la mateixa zona. El món va ser dividit en tres parts: Zeus va rebre la Terra i el cel, Hades el inframón i Posidó la mar. Es va fer amb el continent de l’Atlàntida.

L’Atlàntida va ser dividida entre els deu fills de Posidó i Cleito (cinc parells de bessons). Va prendre el nom d’un dels fills bessons de Posidó, Atles, que també va donar nom a l’oceà. Van governar durant molt de temps, extenent els seus dominis a moltes illes circumdants. Era una illa rica en metalls, entre els quals destacava l’orialco, més valuós que l’or. També hi havia moltes reserves de fusta i una flora i fauna molt diversa i abundant.
Posidó va fer dos cercles de terra i tres d’aigua a la muntanya on vivia Cleito. Els habitants van crear un palau reial i molts ponts i camins que unien els anells de terra.
Aquest territori, passat un temps, va perdre interès per a Posidó i va provocar un terratrèmol tan gran que la Atlàntida va quedar destruïda i desaparegué per sempre en les profunditats de l’oceà.
Durant molts anys, moltes civilitzacions s’han dedicat a buscar al fons dels oceans aquesta ciutat perduda. S’han fet moltes expedicions i s’han escrit molts llibres al voltant del tema i encara avui no s’ha pogut saber res d’aquest continent ni on estava localitzat exactament.

ATALANTA.


Atalanta fou una heroïna, filla de Iasos, rei d'Arcàdia, i de Clímene.
Va ser una heroïna consagrada a Artemisa i reconeguda per les seves immillorables habilitats per a la cacera.
El seu pare, que no desitjava tindre una xiqueta, l'abandonà al mig d'un bosc situat al mont Parteni, on va ser criada per una óssa fins que uns caçadors la trobaren i s'encarregaren d'educar-la.
Atalanta tenia com a model a la deessa Artemisa i, com ella, no va voler casar-se. Però, estava continuament assetjada per molts pretendents i va decidir que es casaria amb aquell que la pogués vèncer en una cursa, i qui no ho aconseguís seria executat. Així pensava que la deixarien en pau i no voldrien competir amb ella.
Però es va equivocar i van ser molts els que volgueren competir amb Atalnta per casar-se amb ella i tots van ser executats perquè cap va conseguir guanyar-la.
Un dia Hipòmenes, que estava realment enamorat d’ella i que no era bo en les curses, es va decidir a competir amb ella però li va demanar ajuda a la deessa Artemisa. Aquesta li va donar tres pomes d’or procedents del Jardí de les Hespèrides per a que les urilitzara en la cursa amb Atalanta. Només n'havia de llançar una fora de pista i, mentre ella s'entretenia a collir-la, ell podia agafar avantatge. Ho va fer tres vegades, i així va arribar el primer a la meta. Però Hipòmenes s'havia oblidat de fer el sacrifici a Afrodita en agraïment a l'ajuda rebuda, i la deessa els va castigar transformAnt-los en lleons.

MITE DEL PORC SENGLAR DE CALIDÓ.



El rei Eneu de Calidó, una antiga ciutat de Grècia, celebrava sacrificis anuals en honor dels déus. Un any el rei oblidà incloure a Artemisa en les seues ofrenes. La deessa es va ofendre molt i va soltar el jabalí més gran i ferotge imaginable dels voltants de Calidó, que es va comportar com un boig per tota el camp, destrossant vinyes i collites i obligant a la gent a refugiar-se dins les muralles de la ciutat, per la qual cosa començaren a morir de fam.

Eneu va enviar missatgers a buscar els millors caçadors de Gràcia, oferint-los la pell i els ullals del porc senglar com a premi. Entre els que van acudir estaven el fill d’Eneu, Melèagre, Teseu, Linceu, Cefeu, Anceu, i una dona , la caçadora anomenada Atalanta, coneguda com la “indomable”.

Melèagre es va enamorar d’ella i Cefeu i Anceu es negaren a anar amb una dona de cacera, però finalment anaren, entre molts altres caçadors.


Linceu va veure el porc senglar prop d’un rieró i va avisar els altres. L’animal, en veure’s acorralat va envestir els altres i matà tres dels caçadors. Teseu va llençar la seua javelina però fallà. Quan el porc senglar estava apunt d’agafar Anceu, Atalanta disparà un afletxa que va encertar a l’animal sota l’orella i va salvar Anceu. Però aquest en lloc de agrair a Atalanta el haver-lo salvat li va recriminar que havia estat a punt de encertar-lo a d’ell amb la seua fletxa.
Després el porc senglar va tornar a atacar i aquesta vegada va destrossar Anceu amb els seus ullals. Melèagre va llençar la seua javelina i va matar l’animal travessant el seu cor.

Immediatament va llevar-li la pell i li la va donar a Atalanta perquè ella va ser la primera en encertar i més tard o més d’hora l’animal haguera mort per aquesta ferida.


L aresta de caçadors protestaren i es burlaren de Melèagre perquè estava enamorat de Atalanta i pensaven que per això volia donar-li la pell. Melèagre no es va deixar convèncer i finalment va ser Atalanta qui s’emportà la pell del porc senglar.